El dibuix infantil

EL DIBUIX INFANTIL

• Reflexió personal:

Els infants tenen dues maneres de dibuixar: 

Una manera és utilitzant símbols adquirits, és a dir, símbols que la societat ja ven com a símbols. I l'altra és utilitzant símbols elaborats, que son els quals hem de potenciar, i podem fer-ho no donant símbols adquirits. Si algú ens diu com és un ocell o com es una casa, nosaltres ja no farem l’esforç d’entendre com és un ocell o una casa. No hem de dibuixar en el paper dels infants, no hem de donar-los dibuixos per pintar ja que això empobreix.

Hem d’intentar donar imatges realistes i endarrerir el màxim possible l’aparició de símbols externs.

A més implicació emocional menys símbols adquirits són capaços de dibuixar. Quan dibuixem una girafa que no hem vist mai, la dibuixem com tothom, però si dibuixo al meu gos, com és meu, el dibuixo diferent.

El dibuix és la traducció gràfica del sentiment que neix en el/la nen/a davant d’un objecte. Es contraproduent ensenyar a dibuixar a un infant.

Segons Elvira Martínez i Joan Delgado hi ha un paral·lelisme entre el dibuix de la figura humana i la lectoescriptura. Un nen que dibuixa amb totes les parts del cos però no sap llegir pot haver algun problema. Normalment no es produeix trencament entre com un nen dibuixa el cos humà i el seu progrés en la lectoescriptura.

Quan en una proposta de dibuix tots els nens i nenes arriben a la mateixa conclusió és un fracàs com a docents de plàstica. Hi ha alguna cosa que no està funcionant bé. Això porta als infants a una zona de representació i no d'expressió. Si l’adult intervé ha de ser des de l’abstracte. És a dir, amb formes abstractes. Hem d’oferir formes no carregades de res simbòlic. No donar-los res que pugui portar-los a dibuixar un símbol que no sigui seu.

Si intervenim en els seus dibuixos que sigui amb un accident que pugui desenvolupar la seva creativitat. Han de trobar el seu propi camí simbòlic. Si volen pintar els hi podem donar formes abstractes com per exemple mandales, no dibuixos figuratius.

Es sol creure que els nens i nenes no saben dibuixar i que van aprenent i pensem que els adults dibuixem millor que els infants. Estem instal·lats en dos errors. Els infants si que saben dibuixar, tenen tot el que necessiten. Dibuixen de la manera que necessiten. Tot lo altre són necessitats que nosaltres els hi generem.

Hem de donar-li valor al procés i no al resultat. No hem d’utilitzar la plàstica per crear objectes sinó per crear experiència. Hem de fer que els nens i nenes visquin experiències amb la plàstica. 

Qualsevol cosa pot ser un punt de partida. El dibuixar s’encomana, hem d’estar compromeses amb el nostre dibuix i amb dibuixar, hem d’acompanyar el dibuix. Provar i dibuixar les diferents tècniques per oferir-les millor. 

Jo penso que hem d’educar als infants perquè utilitzin l’art com a mitjà d’expressió. Actualment, en la majoria d’escoles el que es fa és utilitzar als nens i a les nenes per crear un producte final, amb normes i pautes a seguir, per a què finalment sorgeixi un producte idèntic per tots i per demostrar a les famílies el treball que fem a l’aula com a mestres. 

Això és una forma de bloquejar als infants, fent-los renunciar a la seva llibertat d’expressió i al seu pensament propi per obligar-los a crear les produccions que la mestra diu. Per tant, penso que hem d’estimular des de petits el pensament artístic. Pensar com artistes els portarà a crear art, no només pel producte final sinó pel procés que segueixi l’infant per fer la seva creació.

Decidir quina són les raons què fan que l’art sigui indispensable perquè estigui a l’escola.

Actualment, el que es fa en la majoria d’escoles és proposar un objectiu final idèntic per a tots i a totes tal i com podem observar en aquesta imatge.

D’aquesta manera només es dona importància al resultat sense tenir en compte el procés que s’ha dut a terme.

El que volem aconseguir és que els infants utilitzin l’art com a mitjà d’expressió. Tal i com podem observar en aquesta imatge, a partir de proporcionar-los un material, és a dir, a partir d’un punt de partida cadascú crea la seva pròpia obra.

                                                                                                  Maria López González 

                                                                                                  Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica 

                                                                                                  Tercer Curs Grau de Mestra d'Educació Infantil

                                                                                                  Universitat de Barcelona