L'any passat (curs 2018-2019) vaig començar la menció d'Educació Visual i Plàstica al grau d'Educació Primària pensant que coneixia de què tractava aquesta matèria. A mesura que van avançar les classes em vaig adonar que durant tota la meva etapa educativa havia realitzat incorrectament l'assignatura a través de les manualitats, i no pas treballs creatius.
La realitat en la qual ens trobem en l’assignatura de visual i plàstica, és que continuen amb una metodologia de treball fonamentada en la còpia d’un model. El procés d’ensenyament es basa en l’ús de les manualitats, és a dir, activitats en les quals se segueix unes instruccions concretes per a obtenir un resultat estipulat. Aquesta metodologia provoca que el centre de l’avaluació de l’activitat sigui aquest últim resultat i no el procés d’aprenentatge. D’aquesta forma, no es fomenta la creativitat dels alumnes i s’aconsegueix una frustració de qui no té les habilitats artístiques necessàries.
Totes les escoles tenen un mínim de temps destinat a l’assignatura de plàstica, però, això vol dir que realment es faci la matèria? L’educació visual i plàstica no és sinònim de manualitats. Utilitzar colors, pegament, tisores o, fins i tot, temperes, no ens assegura que estem realitzant plàstica, si més no, d’una manera correcta. L'àrea de visual i plàstica (i qualsevol altra àrea) es pot realitzar a través de dos pensaments que impliquen dues metodologies d'ensenyament-aprenentatge totalment diferents.
El primer, pensament convergent, aplicat a l’àrea de visual i plàstica, és sinònim de manualitats. Durant molts anys s’ha considerat aquesta activitat com a eix central de l’assignatura. Les manualitats consisteixen a fer treballs seguint un patró mecànic per aconseguir que tots els alumnes tinguin el mateix resultat. A més, generalment, l’objectiu principal és la decoració del centre (Civit i Colell, 2005).
En canvi, el pensament divergent és, pròpiament, el que constitueix l’àrea de plàstica. Es tracta de realitzar els treballs plàstics a través de la reflexió i l’experimentació. En conseqüència, els resultats seran completament diferents segons el que vulguem expressar i els materials i recursos que utilitzem. Berrocal et al. (2005) insisteixen en el fet que els docents han de permetre que els alumnes obtinguin resultats que no s’esperaven, a causa de la diversitat de processos.
Eisner (2002, p.3) determina la importància de posar premisses en aquesta matèria. Aquestes tracten d’unes condicions per tal que l’activitat es presenti com un repte per a l’alumne. És important no deixar total llibertat als infants, perquè com afirma Bosch (2011):
El professorat, a l’hora d’avaluar, ha de donar més importància al procés, que no pas al resultat, ja que és en aquest primer on recau tot l’aprenentatge, gràcies a l’experimentació i la manipulació. Eisner (2000) també precisa que s’ha de fer tenir en consideració les capacitats i limitacions del nen (habilitats, competències, coneixements) per avaluar de forma individual el procés d'aprenentatge. D’aquesta forma, aconseguim que els alumnes aprenguin a veure, entendre i interpretar el món, ja que poden escollir què volen comunicar, analitzant i organitzant els seus pensaments i el seu entorn (Civit i Colell, 2005).La solución más fácil es usar nuestro bagaje y experiencia para realizar aquello que sabemos que funcionará. Por ello, generalmente, no aprendemos nada nuevo, ya que no nos arriesgamos a investigar nuevos caminos. En un principio un trabajo libre no nos reta a aprender. (p.2)
Per poder entendre la diferència entre ambdòs pensaments i, per tant, entre manualitats i plàstica presento dues activitats que fan referència a cadascuna de les metodologies que es poden emprar.
En aquesta primera imatge es porta a terme un pensament convergent, ja que com podem observar, és una manualitat en la qual tots utilitzen el mateix material (encara i que, la disposició o colors dels materials siguin diferents). No hi ha cap intenció d'expressió d'idees, de sentiments o d'experimentació.
Aquesta segona imatge és una activitat que vam realitzar a la menció d'Educació Visual i Plàstica. Encara i que, és bastant complexa per realitzar-la en Educació Infantil, és rellevant observar les diferències amb la tasca anterior, ja que és a partir del pensament divergent.
En aquesta proposta havíem de realitzar, primerament, unes textures amb pintura blanca sobre una cartulina negra.
A continuació, vam haver de crear una narració visual (el que observem a la fotografia). A través de diferents textures, fetes anteriorment, havíem de crear una història.
Va ser molt interessant i sorprenent veure que partint del mateix material (cartulina negra i pintura blanca) havíem aconseguit resultats tant diferents, ja que cadascú expressava unes idees diferents.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Berrocal, M., Aragón, J., Caja, J., Gaja, M., González, J.M., Lozano, V., Pascual, M., Pérez, C., Rosique, C. (2005). Menús de educación visual y plástica. Barcelona: Graó.
Bosch, Emma (2011). Pensar y hacer o ¿hacer y pensar? Aula de Innovación Educativa, 201, 45-49.
Civit, L., Colell, S. (2005). ¿Plástica o manualidades? Educar a través de la expresión plástica. Aula de innovació educativa, 138, 45-49
Eisner, E. (2000). Crecimiento infantil en arte: ¿se puede evaluar? En F. Hernández (Eds.), Educar la visión artística (pp. 185-216). Barcelona: Paidos
Eisner, E. (2002). Ocho importantes condiciones para la enseñanza y el aprendizaje en las artes visuales. Arte, individuo y sociedad, 1, 46-56
GEORGINA GARCÍA SANTOS
DIDÀCTICA DE L'EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA 6B
AVALUACIÓ ÚNICA
No hay comentarios:
Publicar un comentario