Alumnos de Educación Visual i Plástica

jueves, 30 de abril de 2020

OFERIM MATERIAL I ELS DEIXEM FER


Avui us vinc a explicar una dinàmica molt interessant que vaig fer amb els meus nens i nenes del menjador abans que passés tot això. Durant l'estona d'esbarjo després de menjar els hi oferim activitats, normalment cada setmana hi ha una d'art, alguna d'esport i altra de jocs cooperatius o tradicionals.



Doncs bé, sempre pensem que hem d'oferir un material exacte per fer un treball manual o dibuix en concret. Aquell dimarts, el que vaig fer va ser oferir diferent material i que el resultat sigui el que ells volguessin.






Vaig posar a safates diferents materials com: goma eva, pals de pinxo, trossos de cartolina, paper de colors, tisores, pintura, cola de colors i cartó.




En definitiva, vaig posar tot el material que vaig trobar per reutilitzar d'altres dies, i el resultat va ser molt positiu. Els infants van fer diferents coses, alguns van fer un dibuix, altres van fer collages amb diferents materials, d'altres simplement van experimentar. Vaig veure als infants gaudir molt de l'estona, i sobretot vaig observar que hi va haver infants que normalment no participen tant a aquestes activitats manuals que si ho van fer, o que van estar més estona gaudint de l'activitat.


Proposant aquesta activitat vull que veieu la importància de deixar lliure la imaginació dels infants perquè aquests creixin, inventin i experimentin. És important no matar la creativitat dels infants fent activitats on aquesta sigui l'element clau. Els hem de transmetre que l'important no és el resultat sinó gaudir de l'estona que estan creant i experimentant amb els diferents materials. També vull dir que és important oferir diferents materials, ja que el paper i els colors ja el tenen molt explotat. Per poder crear curiositat.





D'altra banda, també veig important com es col·loca el material. Hem d'intentar posar-ho de manera atractiva perquè els infants tinguin la motivació d'utilitzar-ho.







Carla Torres Barrado
Didàctica de l’Expressió Visual i Plàstica

Arteterapia

L’art pot ser una teràpia expressiva que ens fa millorar el benestar físic i mental de la persona a partir d’un procés creatiu. Conèixer i expressar emocions a través de l’art ajuda millorar l’autoconeixement, millora l’autoestima, l’atenció i la creativitat i pot reduir l’estrès i l’ansietat.



L’objectiu d’aquestes sessions no és crear obres d’art, sinó que les persones que hi participin millorin el seu benestar i l’estat de salut. Doncs, l’art serveix com a mitjà d’expressió per on podem canalitzar les nostres emocions, estats d’ànim i de salut. 
Alguns dels beneficis que provoca l’art teràpia són els següents:
  • Ajuda a les persones a expressar les seves emocions i sentiments i lliberar-nos d’aquestes coses que ens preocupen i ens mantenen angoixats. 
  • Trobar altres formes d’expressió i comunicació que no siguin verbals o escrites. Hem de tenir en compte que l’art no només és pintura i existeixen molt tipus d’art. 
  • Ajuda a identificar i conèixer les pròpies emocions.
  • Segons experts l’art teràpia pot aplicar-se en programes de rehabilitació i educació. Per tant, pot emprar-se en el tractament d’addiccions.
  • Afavoreix una millor qualitat de vida.
  • Redueix l’estrès i l’ansietat.
  • Ajuda per a nens i adolescents amb problemes d’aprenentatge.
  • Reforça l’autoestima de persones que sofreixen depressió.
  • També s’han demostrat els seus beneficis en pacients amb malalties terminals. 
Com he esmentat l’art no només engloba a la pintura sinó que fa referència a un conjunt d’arts visuals que ajuden a expressar les emocions de les persones.Dins de les arts visuals trobem les propostes següents:
Pintura: és interessant com a manera de trencar el gel. Afavoreix el desbloqueig. L’objectiu és que els traços flueixin sense censura.
Art dramàtic: a través del teatre (titelles, contes) es poden expressar sentiments i emocions a través del personatge.
Dansa i moviment: són eines imprescindibles per a prendre consciència del propi moviment, i amb això el propi cos. És un primer pas per a acostar-se a un mateix i després facilitar la comunicació amb l’altre.
Escriptura: amb ella, cada persona pot jugar amb la seva imaginació i recrear realitats a partir de la pròpia experiència i vivencias.



Trobareu més informació sobre l’art teràpia en els següents enllaços: 


Anna Ferrón López
Didàctica de l’Expressió Visual i Plàstica

miércoles, 29 de abril de 2020

PINTEM AMB GEL!


Hola companys i companyes, en aquesta entrada al blog de plàstica, us comparteixo una activitat bastant creativa i original que s’anomena pintem amb gel!

He escollit aquesta activitat perquè, com ja us he comentat, m’ha semblat bastant original però a més a més, enriquidor pels infants, atès que no deixa de ser una proposta didàctica sensorial que permet desenvolupar la creativitat en els infants. Tanmateix, es treballen altre tipus d’aspectes com la barreja de colors (primaris/secundaris) i el canvi d’estat (líquid a sòlid). En conseqüència, tots aquests aspectes afavoreixen la curiositat de l’infant i, per tant, la seva atenció continuada durant aquest experiment.

Un altre aspecte positiu és que no requereix gaire materials, només calen:
·         Aigua
·         Colorant alimentari (en la mesura del possible que sigui totalment comestible).
·         Gots transparents (així els infants poden veure el que succeeix quan l’aigua es tinta).
·         Una glaçonera
·         Pals de gelat
·         i, per últim, el congelador. 

En primer lloc, es pot introduir l’activitat fent les següents preguntes als infants: Heu tocat mai el gel? És fred o calent? I sabeu de quin color és? Heu pintat alguna vegada amb gel? No? Doncs, ara ho farem … 

PASSOS:
1.    Agafar 3 gots transparents amb el colorant alimentari (mateixa quantitat de colors i de gots).
2.  Tintem l’aigua de cada got amb cada un dels colors (en aquest pas, els infants poden observar com els colors van tenyint de mica en mica l’aigua).
3.   Amb un pal o una cullera acabem de barrejar bé cada un dels colors i anem incorporant l’aigua tintada a cada un dels buits de la glaçonera.
4.    OPCIONAL - Aquí podem crear més colors barrejant els colors primaris. 
5.    Introduir els nostres pals de gelat a cadascun dels buits de la glaçonera.
6.    Col·loquem la glaçonera al congelador i ho deixem fins que l’aigua es converteixi en glaç.
7.    Ja estan llestos per començar a pintar!


Us deixo l’enllaç de l’activitat per si voleu posar-lo en pràctica:

Karoline Camacho

lunes, 27 de abril de 2020

La importància de la il·lustració en els contes

Durant aquest temps hem après que l'Educació Visual i Plàstica, no són manualitats.

Aquesta plàstica ha d'ensenyar com bé han nomenat algunes companyes a un pensament divergent, fer que els infants treballin així la seva creativitat i pensament crític.

Un dels majors influents i referents, capaç d'estimular la creativitat pels infants en aquesta etapa són els contes. Es parla si un conte és bo o no a partir de la història que explica, però, que passa amb les il·lustracions?

Hi ha contes que són totalment il·lustrats deixant de banda el text, aquests poden arribar a transmetre més que d'altres amb una història escrita.

Fent referència a Colomer (2002) observem com pot ser que el text sigui comprensible per si mateix i que les imatges només l'il·lustrin. També es pot tractar d'un conte en el qual la informació estigui repartida entre la il·lustració i el text, i, finalment, també pot passar que les il·lustracions volin soles i expressin sense necessitat de text.


Portada del llibre: "¿Por qué lloramos?" Font pròpia

Una de les il·lustracions del llibre. Font pròpia

Exemple de conte amb alguna il·lustració on la informació es rep a partir de les imatges i una frase de text la complementa.

Un conte ha de ser atractiu físicament, per tal de cridar l'atenció de l'alumnat, ha d'ensenyar i sobretot, cal destacar que un conte és art.

Centrant-nos en les imatges que volen soles, són aquestes les que produeixen una creativitat interna a l'infant a l'hora de reconstruir el conte mentalment.

A més, Colomer (2002) ens parla d'allò que pot arribar a transmetre una imatge, a partir de les emocions, colors i ubicacions en el dibuix.

Portada del llibre: "La banya de l'unicorn" Font pròpia
Conte on la història no és de gran importància, però les il·lustracions creen un nou espai i aconsegueixen ampliar aquesta creativitat amb parts màgiques.


Portada del llibre: "Jo mataré monstres per tu" Font pròpia
Conte infantil, on les il·lustracions són senzilles però arriben a transmetre emocions a partir de les expressions de les protagonistes.

Crec que els contes són una de les primeres eines artístiques que els infants reconeixen com a tal, és per això que s'ha d'anar amb compte a l'hora d'escollir-los, ja que aquests poden arribar a influir en la creativitat dels infants, promovent els mateixos estereotips en l'art, o la recerca de noves oportunitats a partir d'aquest.

Portada del llibre: "Sirenes" Font pròpia
Conte on les il·lustracions expressen tot allò que el text amaga. Treballa el tema del transgènere a partir d’una història tradicional (La sireneta).

Us animo a visualitzar alguns d'aquests contes i, a explicar si hi ha algun conte en el vostre cas que us hagi marcat i per què.



Referències:
  • Colomer, T., & Díaz, C. (2005). Siete llaves para valorar las historias infantiles. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.


Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica
Avaluació Única 6B
Marina Pamplona Ortega


Piet Mondrian


PROPOSTA D’ACTIVITAT:

Material:
 -  Fulls blancs
 -  Pintura
 -  Bastonets de les orelles

Presentació de l’activitat:

Què faríeu amb uns fulls blancs, una mica de pintura i uns bastonets de les orelles? Moltes coses i ben diverses! Però nosaltres recrearem un o diversos quadres de Piet Mondrian. Durant aquesta activitats els infants treballaran un artista com Mondrian, la geometria i les seves figures a través de línies verticals i horitzontals i els colors primaris.

El primer que s’ha de fer sempre és documentar-se sobre l’autor i les obres que es volen treballar. Mostrant-les als infants per tal que tinguin una idea del que es vol fer.

<<Piet Mondrian és un pintor nascut el 7 de març de 1872 a Amersfoort, Holanda. És un artista representant del moviment del constructivisme. Piet va començar a pintar l’any 1900  obres d’estil impressionista, abans d'inspirar-se en el fauvisme i posteriorment el cubisme. L’any  1920, va començar els seus treballs geomètrics i colorits, amb línies negres. Com les que treballarem a continuació. Finalment, va morir l'1 de febrer 1944.>>


     
Un cop els infants tenen la informació necessària i han escollit la o les obres que volen representar ens posarem a treballar!

El material està a l’abast dels infants, tenen un lloc còmode per treballar i duen la bata o roba de feina (per si s’embruten, que no passi res). Començarem per les línies verticals i les horitzontals utilitzant el color adequat i els bastonets a mode de pinzell.
  

Posteriorment, es deixa assecar l’obra perquè no es barregi la pintura de les línies amb la dels fons dels quadrats. Un cop seca, tornem i omplim el fons dels quadrats amb la pintura que més els agradi. I la deixem assecar. Quan l’obra ja estigui del tot seca, els infants podran agafar un retolador i, en una cantonada, podran firmar la seva obra d’art.
      

Per a més informació sobre les obres i l'artista, el Museu Reina Sofia de Madrid fa una visita virtual en cas de no poder anar personalment. L'exposició reuneix mostres del treball de Mondrian combinada amb alguns dels seus companys de moviment. El catàleg que mostra el museu ens deixa veure les diverses estratègies desenvolupades per Mondrian per presentar les seves obres de manera que els espectadors poguessin veure, conèixer i entendre el seu significat i descobrir una relació clara i significativa tant amb elles com amb el món que les envolta.


Mondrian era molt conscient que les obres que triava per a les exposicions podien assenyalar les seves intencions i el significat que hi ha al darrere de les seves obres. Aquestes eleccions també mostraven el desenvolupament del seu propi art. Mondrian revisava contínuament les teories i els principis propis per poder crear un art cada vegada més lliure, dinàmic i viu que continua donant forma al futur.


Ciprés, M (s.f). Expresión plástica.  Consultat el 27 d’abril del 2020:
Museo Nacional Thyssen-Bornemisza (s.f) Piet Mondrian. Consultat el 27 d’abril de 2020:
Reprod Art (s.f). Piet Mondrian (1872-1944). Consultat el 27 d’abril de 2020:
Museo Naciona Centro de Arte Reina Sofía. (s.f). Mondrian y De Stijl. Consultat el 27 d’abril de 2020:

Érika Olucha
Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica

sábado, 25 de abril de 2020

MIES VAN DER ROHE y BAUHAUS.

Soy Carla Arribas estudiante de educación infantil en la Universidad de Barcelona, bienvenidos/as a mi entrada del blog de Didáctica de la Educación Visual y Plástica, aquí encontrareis información sobre la vida del arquitecto Mies Van Der Rohe, la relación que tiene con Bauhaus y sobre cómo podemos hacer que los más pequeños conozcan a Mies y a su estilo.  
La organización de esta entrada será: 
  • Justificación del tema. 

  • Biografía e Historia de Mies Van Der Rohe. 

  • Obras más importantes. 

  • Bauhaus. 

  • Pabellón Alemán (Barcelona) 

Justificación del tema
Mis ganas de querer investigar y conocer al arquitecto surgio a traves de la a primera actividad que realicé este trimestre en la asignatura de Didáctica de la Educación Visual y Plástica. Esta actividad estaba relacionada con el estilo y la corriente artística que defiende la  Bauhaus, un estilo que desconocía.
 Esta tendencia me llamó mucho la atención y decidí investigar más sobre la Bauhaus, esto me llevó a conocer al maestro Mies Van Der Rohe, asi que comence a leer sobre su vida y  las obras que este realizó. Además quise buscar información que estuviera relacionada con Mies, pero enfocada hacia educación infantil para poder combinar el arte con los más pequeños/as.
MIES VAN DER ROHE
Arquitecto alemán, nacionalizado estadounidense, uno de los maestros más importantes de la arquitectura moderna y probablemente máximo referente del siglo XX en la construcción de acero y vidrio. 
Nació en 1886 en Aachen (Alemania) y murió el 17 de agosto de 1969 en Chicago. Se formó como arquitecto y se convirtió en uno de  los mayores arquitectos del siglo XX.
En 1912 abrió su propio estudio en Berlín orientado hacia la arquitectura neoclásica, pero posteriormente, decidió cambiar sus intereses. Además, tras la Primera Guerra Mundial, se adhirió a diversos movimientos de vanguardia y empezó a realizar proyectos revolucionarios, como el de un edificio de oficinas de la Friedrichstrasse de Berlín. Otros de los proyectos que destacaron fueron  los rascacielos de acero y vidrio, que se convirtieron en el símbolo de la nueva arquitectura.A fnales de la década de 1920 emprendió dos de sus obras maestras más representativas: el pabellón alemán para la Exposición Universal de Barcelona de 1929 (para el que diseñó también el famoso sillón Barcelona, de acero cromado y cuero) y la casa Tugendhat (1930) en Brno (actual República Checa).
Pabellón Alemán Casa Tugendhat







En 1937 emigró a Estados Unidos (Chicago) se convirtió en el maestro de varias generaciones de arquitectos estadounidenses, entre sus obras más importantes de esta etapa destacan: Seagram Building (1958), un rascacielos de 37 pisos de vidrio y bronce construido en Nueva York, y la casa Farnsworth en Plano (junto al río Fox, Illinois, 1950), un pequeño refugio que se ha convertido en una de las residencias más estudiadas (y también más criticadas) de la arquitectura del siglo XX. 

La arquitectura de Mies se caracteriza por una sencillez esencialista y por la sinceridad expresiva de sus elementos estructurales. Destaca la composición geométrica,  la ausencia total de elementos ornamentales, radica en la maestría de las proporciones y en la elegancia de los materiales (empleó mármol, ónice, travertino, acero cromado, bronce o maderas nobles).  Una frase que resume su influencia, y que él mismo dictó: menos es más. 
BAUHAUS
Libros de la Bauhaus y los diarios de Kandinsky y Paul Klee en PDF ...Mies dirigió la Escuela de Arte y Diseño de la Bauhaus, uno de los focos principales para la evolución del movimiento moderno, entre 1930 y 1933, fecha en que fue clausurada por el partido nazi. 
Bauhaus se fundó en Alemania en 1919 por Walter Gropius, el nombre está compuesto por “Bau” que significa construcción y por “haus” que quiere decir casa.  La creación de la Bauhaus fue una innovación en el pensamiento de la época, ya defendía la idea de que hubiera una reforma de las enseñanzas artísticas para la transformación de la sociedad de la época.   
Personalmente, considero que este movimiento revolucionario cambió el enfoque de las artes, dando una visión diferente a lo que antes se tenía sobre estas. Creo que esta idea es muy importante transmitirla a los más pequeños/as para enseñarles el concepto de cambio, transformación e innovación. Además, se pueden hacer diferentes actividades relacionadas con la Bauhaus, ya sean dramatizaciones o interpretaciones de los bailes, danzas o música característica de este movimiento, o ya sea recrear la vestimenta de estos/as a través de la manipulación de diferente materiales, o incluso jugar con colores y formas extrovertidas y coloridas. 

PABELLÓN DE BARCELONA
Para hacer un enfoque de Mies relacionado con educación infantil he decidido centrarme en el pabellón de Barcelona, ubicado en Montjuïc. Considero que debemos aprovechar esta obra de arte que tenemos tan cerca para  introducir a los más pequeños al arquitecto, su estilo y su historia. A continuación os explicare la historia de este pabellón y posteriormente os comentaré una serie de actividades que se pueden realizar con niños/as, ya sea en el ámbito escolar a modo de excursión o en el ámbito familiar o lúdico.   

  • Características arquitectónicas

El Pabellón Alemán de Barcelona fue diseñado por Mies van der Rohe y Lilly Reich como pabellón de Alemania para la Exposición Internacional de Barcelona de 1929 que se celebró en Montjuïc y es una obra simbólica del Movimiento Moderno. Fué construido  a partir de materiales de vidrio, acero y distintos tipos de mármol y se concibió para recibir al rey Alfonso XIII junto a las autoridades alemanas. Posteriormente el Pabellón fue desmontado en 1930 aunque 50 años después el Ayuntamiento de Barcelona ordenó reconstruirlo en su emplazamiento original. Con el tiempo se convirtió en un referente clave tanto en la trayectoria de Mies van der Rohe como para el conjunto de la arquitectura del siglo XX. 

  • Fundación Mies van der Rohe

La Fundació Mies van der Rohe fue creada en 1983 por el Ayuntamiento de Barcelona, con el objetivo inicial de llevar a cabo la reconstrucción del Pabellón Alemán. Además de atender a la conservación y el conocimiento del Pabellón Mies van der Rohe, la Fundación impulsa el debate, la difusión y la sensibilización sobre temas de arquitectura y urbanismo contemporáneos. También promueve el estudio de la obra de Ludwig Mies van der Rohe y del Movimiento Moderno. Además, la Fundación lleva a cabo diferentes actividades como premios, congresos, conferencias, exposiciones, talleres e instalaciones.
  • Programa educativo

La Fundación Mies van der Rohe ofrece un Plan de Acción Educativa, para aprovechar el espacio inigualable que es el Pabellón Mies van der Rohe, y   enseñar a las alumnos/as de primaria y bachillerato, a familias y a otros visitantes a que conozcan y disfruten  de la arquitectura. A continuación os comento una de las actividades que incluyen en su proyecto pedagógico. 

Puertas abiertas y teatro de marionetas por La Mercè: El fin de semana de la Mercè, además de las puertas abiertas en el Pabellón se realiza una actividad de marionetas donde toda la familia puede acudir. Este espectáculo se encuentra en el contexto del centenario de la Bauhaus, encontraremos las réplicas de 10 muñecos creados en la Escuela de Weimar y explicarán cómo fueron creadas en 1923 por los estudiantes que experimentaron en el taller escénico de la Bauhaus. 



A contiuacion os propongo el link de la agenda del Pabellón donde aparecen todas las actividades: https://miesbcn.com/es/agenda/2019-es/






BIBLIOGRAFÍA