Rebuscant entre els meus llibres va aparèixer Educación Artística Sensible de José María Mesías Lema (que no recordaba tenir, però que em va fer viatjar en el precís instant en el que una bella amiga mel va regalar). El llibre em va cridar molt l’atenció i em va fer rebuscar entre les seves pàgines una bona estona. Després de repassar-lo de dalt a baix, vaig descobrir la importància de com fer, com entendre i com investigar l’educació artística. D’aquesta manera, decideixo resumir i explicar breument el que l’autor del llibre mostra en 221 pàgines plenes d’art i de significat, concretament em centraré en explicar diferents accions i estratègies sensibles en la formació artística.
La sola de les nostres sabates
Pren un carmel i formaré part de tu
A que tenen gust els colors?
L’aula de cap per avall
La sola de les nostres sabates
L’autor defensa l’educació artística a partir de la provocació i la seducció, no tan sols en educació infantil, sinó al llarg de tota la vida educativa. En el llibre explica que és important des del primer moment iniciar la provocació, ja que és el motor de l’aprenentatge i d’aquesta manera, explica una experiència que va realitzar per trencar estructures convencionals, i per convertir l’aula en un laboratori experimental. Així doncs, el professor entra a l’aula (on tots els infants estan asseguts de manera tradicional observant els clatells d’uns i dels altres) i llença les següents preguntes:
Que hi ha a sota de la sola de les nostres sabates? Quants de vosaltres sabeu per con trepitgeu i el que trepitgeu? Com es la vostre sola? Us heu parat a mirar la sola quan us heu posat les sabates aquest matí? Quina textura tenen? Son totes iguals? Trepitgem tots de la mateixa manera? Quines empremtes deixem quan trepitgem amb diferents textures i materials?
Alguns alumnes se’l van quedar mirant, altres varen gossar a mirar la seva sola de la sabata, d’altres semblaven tenir pesos a les sabates que impedien trencar amb els canons corporals de l’aula. D’una manera o altre, els infants inicien una estructuració visual, amb l’objectiu de centrar les mirades al que, habitualment per a molts, pasa completament desapercebut. L’objectiu de l’educador era agitar les ments dels alumnes i desestabilitzar-los, per tal de provocar i treballar l’abstracció. L’activitat que proposa l’autor del llibre, després de llençar les preguntes, s’anomena:
Sortir-se (obligatoriament) de la línea!
Per trencar amb les normes que regnen l’educació formal, proposa que els infants pintin sortint-se de la línea, un exercici per passar de la figuració a l’abstracció i poder deconstruir la reproducció de les “típiques” fitxes. L’activitat es basa en:
1. Estudi visual de la sola de les sabates: els infants realitzen una fotografía de la seva sola de les sabates.
2. Fan un dibuix a llapis.
3. Amb pinzells i aigua, mullen el dibuix a llapis per tal de que desaparegui el traç i es transforma en taques.
4. Retallen una part del dibuix.
5. Elaboren una composició col·lectiva amb tots els retalls dels alumnes.
L’activitat busca fugir de l'estrès incontrolable dels infants per pintar fora de la linea i per retallar una part del seu treball que ells donaven per “finalitzat”, aspectes que potser han treballat fins ara, però que ja va ser hora de canviar!
Pren un carmel i formaré part de tu
L’autor proposa aquesta activitat pensant en una educació artística sensible, i explica que la sensibilitat consisteix en viatjar empàticament al “món” del nostre alumnat per tal de poder transformar-lo des del seu interior.
L’activitat que pren el nom de “Pren un carmel i formaré part de tu”, està inspirada en una obra d’un artista contemporani anomenat Félix González-Torres. La seva obra és una escultura minimalista conformada per 79kg (exactament el pes de la seva parella) de caramels envoltats amb paper celofan de diferents colors. L’activitat proposada per l’autor consta dels següents passos:
1. Projectar amb un retroprojector una muntanya de caramels, per jugar amb les llums i colors dels plàstics que envolten els caramels. Projectar a la pissarra, al sostre i a les taules dels infants, tot creant un ambient estètic molt agradable.
2. Animar als infants a degustar els caramels (buscar caramels aptes). → És una manera inconscient i lúdica de establir conexions entre els infants i l’art. Sense adonar-se'n, l'alumnat interactua i participa de la sensibilitat que pot arribar a oferir-nos un “insignificat” grapat de caramels.
Aquesta experiencia es un acte performatiu, on els caramels es converteixen en el medi d’expressió per tal d’incidir en la experiencia sensible de cada alumne. No interessa que els infants entenguin la obra en un primer instant, sinó tot al contrari, el que es pretén és que la experimentin de forma estimulant a través del gust, del tacte, de la vista, de la oïda i de l’olfacte.
A que tenen gust els colors?
L’autor proposa novament una activitat per desenvolupar en els infants l’educació artística sensible. En aquest cas, es proposa treballar els colors a partir de llaminadures (jo potser, utilitzaria fruita i verdures). Les fases d’aquesta activitat “A que tenen gust els colors?” son les següents:
1. Estudi visual de les llaminadures: color, textures, formes, volums,etc. Els infants realitzaran fotografies de cadascuna de les llaminadures. Les fotografies es realitzaran col·locant les llaminadures dins d’una caixa de cartró folrada amb paper blanc i una llum.
2. Extreure la gama cromàtica. Els infants, fixant-se en la fotografia i en la llaminadure, hauran d’extreure la gama cromàtica i crear els colors.
3. Elaboració d’un mural col·lectiu. Retallar tots els colors creats per els infants i engancharlos en un mural.
El fet de col·locar el mural en un espai comú, l’autor ho defensa com una part més en el creixement de l’educació artística sensible dels infants.
L’aula de cap per avall
En aquesta activitat, l’autor proposa realitzar una escenografia senzilla que pretén mostrar el trencament d’una aula tradicional, per tal de trencar també amb les predisposicions tradicionals i les actituds passives dels alumnes. Bàsicament pretén llençar el missatge: l’aula és un territori d’interacció, d’experimentació imprevisible, un laboratori de processos creatius. L’autor s’inspira, al crear l’espai, en obres de Kara Walker, Eugènia Balcells i Christo y Jeanne Claude.
La proposta “l’aula de cap per avall” consisteix en embolicar les cadires de l’aula amb paper blanc de mural i col·locar-les de diverses maneres en tot l’espai. D’aquesta manera, els infants poden dibuixar allà on vulguin. A més, proposa tancar la llum i iluminar l’aula amb imatges en un projecte que iluminan l’espai on estan les cadires.
El que proposa exactament és aprendre a habitar l’aula com un laboratori experimental, un laboratori creatiu on es generen successos plàstics i visuals, com actes simbòlics i metafórics de la nostre manera de ser. D’aquesta manera, crec que com a educadors i educadores hem de crear i convertir les aules en laboratoris, on estigui permès el fracàs, on s’espera activació, esforç, però sobretot, on es pot créixer. Així doncs, proposa a més d’aquesta transformació, crear a les escoles un atelier que actuï com un espai comunitari per tal de retrobar pràctiques artístiques i educatives, un espai pensat per les necessitats dels infants.En definitiva, com a artducadors sabem del cert que les aules tradicionals no condueixen a l’activació de procesos creatius, sino que tendeix a reproduir accions estereotipades.
Fins aquí el meu recull de propostes, accions i estratègies sensibles en la formació artística, espero que us hagi agradat i si en voleu saber més, no dubteu en llegir el llibre de José María Mesías Lema, Educación Artística Sensible, val la pena!
Clara Griset Pastallé
