Educació visual i plàstica: BRUNO MUNARI- LAS MÁQUINAS INÚTILES

Activitat grupal

Aquesta sessió va començar amb una breu explicació per part de la Roberta de qui era Bruno Munari i perquè es considerava important dins del món de l'art.

La Roberta va posar a la nostra disposició un document PDF (el qual podreu descarregar aquí) on es resumia com Bruno Munari entenia l'art i com va arribar a elaborar les màquines inútils. L'autor reflexionava amb el fet de com els infants podrien jugar amb l'art i si l'entendrien sent tan petits. Fins que va arribar a la conclusió que això només era una preocupació INÚTIL dels adults i que el que realment és important i interessants pels infants és entendre com s'arriba a fer.

Doncs bé, és per aquest motiu que Bruno Munari va posar el nom de màquines inútils a la seva obra. Aquestes obres estaven compostes per unes fines retallades de cartró pintat per les dues cares, segons ell per pintar el revés dels quadres, amb unes delicades varetes de fusta, uns trossos de fil de seda i una bola de vidre bufat que li servia de contrapès. Cada peça estava rigorosament proporcionada a les altres.

A continuació de l'exposició, va començar la part més divertida i interessant de la sessió, que és posar-nos a la pell de l'autor i crear les nostres pròpies obres d'art. Va ser una feina entretinguda de la qual vam disposar de dues sessions, ja que ens vam prendre molt seriosament l'activitat i tots necessitàvem més temps per perfeccionar les nostres obres. També era complicat proporcionar els mòbils tant en les seves formes com del seu pes, la qual cosa era molt important per després penjar-los.

Ens vam dividir en grups de 3/2 persones i havíem de crear mòbils amb intencionalitat, però intentant sortir de figures predeterminades, la qual cosa va resultar una mica complicat, però finalment, jo considero que ens van quedar a tots uns mòbils molt interessants, amb els quals vam ajudar una mica a la universitat a decorar el nostre passadís.

Aquestes són algunes de les nostres obres que encara, actualment, podem trobar a un dels passadissos de la Universitat de Barcelona. Espero que us agradin tant com a mi.