Activitat amb la Carla i la seva mare

Quan a Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica varem realitzar l’activitat d’il·lustració dels poemes i varem tenir l’oportunitat de treballar el collage, usar diferents materials i diferents textures, papers, pintures, pinzells, esponges... la Roberta ens va fer treure la por a estripar, ens va animar a no retallar sistemàticament, si no a partir d’allò que volem transmetre i no tant a reproduir les tècniques clàssiques que hem aprés. Canviant la concepció es poden multiplicar les possibilitats expressives i comunicatives que ens ofereix la plàstica, la professora va fer una apreciació sobre com l’efecte estripat pot transmetre un efecte de flotació, canvia la percepció i textura respecte al retall, la sensació no és tant estàtica: Proveu a realitzar un núvol estripant i un núvol retallant ...

Per tant, és important conèixer les diferents tècniques per copsar i transmetre diferents idees, diferents visions, perspectives, com quan observem la realitat, que és canviant, mai estàtica, i amb tot el que compartim uns i altres particulars i úniques per cadascú.

En definitiva: com més tècniques coneixem, més originals poden ser les nostres creacions i les dels petits... molt més experimentarem i ens sorprendrem! Ho podem fer amb llibertat i sense por a equivocar-nos, sempre podem canviar de trajectòria i allò que ens sembla un error pot ser el que necessitàvem aprendre o fins i tot una innovació.  

Aquestes reflexions han estat la base per a imaginar la meva proposta d’activitat.

D’altra banda, pensant en aquest núvol vaig indagar en la transmissió de la sensació de moviment que podem aconseguir en la utilització de diferents materials i a través de diferents tècniques, per tal d’aproximar-nos a la realitat. Són molts els artistes que s’han preguntat...Com ens podem aproximar plàsticament a la realitat del que veiem?

Pintors cubistes: Juan Gris, Pablo Picasso, Giacomo Balla... van intentar copsar  els efectes dinàmics mitjançant la superposició d’imatges d’un sol objecte preses des de diferents punts d’observació, hi ha qui diu que va ser el cubisme que va alliberar definitivament la pintura de la seva concepció perspectiva tradicional i del seu caràcter estàtic.

No obstant, les creacions són sempre, en gran mesura, moviment, fins i tot aquelles en que no predomina la idea de transmetre’l.

Pollock, l’artista americà, va ser també molt trencador, per a ell el que era més important era el moment de pintar, no tant el resultat: “el procés es el veritable contingut de l’obra. L’expressió del meu pensament i les meves emocions en l’acció de pintar”. 

Em va semblar que aquesta és una perspectiva infantil en el millor dels sentits. Nosaltres, com Pollock hem usat: draps, palletes, goteig ... “la força és el gest pictòric, no hi ha a dalt i a baix, ni dreta ni esquerra!”

Aquesta és també –almenys en part- la perspectiva de fundacions i tallers com Segniossi, alliberar el traç de qualsevol subordinació representativa, explorar la connexió entre les qualitats expressives dels moviments del cos i el traç...l’experimentació i el joc com a mètode de treball.

Aquesta activitat per tant vol recollir diferents propostes, maneres, aproximacions a la noció del moviment en l’art i té un caràcter obert. Les fotografies realitzades durant el procés ens ajuden a aquesta aproximació a les idees de moviment, a pensar el recorregut del traç i els diferents moments del gest pictòric.

La protagonista és la Carla, la filla d’una amiga...

La activitat té, un caràcter molt transversal però les àrees en que es desenvolupa són sobretot: Educació Visual i Plàstica i Coneixement de l’Entorn, permetent l’exploració sensorial, i l’aproximació a algunes nocions de l’espai i el temps, bàsiques per a les ciències- obrint pas al pensament abstracte.

A continuació la documentació de l’experiència que és alhora un retorn agraït a la Carla i a la seva mare:

Una activitat amb la Carla

Primer hem preparat una taula baixa on cabessin tots els materials i la cartolina dinA3 blanca: plomes, pinzells, palletes, pompons, confeti, pintura de mans i retalls, tot a l'abast! 

Després hem ensenyat a la Carla -que estava molt il·lusionada des de feia dies i l’entusiasme infantil sempre és molt revelador- unes imatges, obres d'art de pintors cubistes com Giacomo Balla, realistes com Andrew Wyeth, de Pollock.. i li hem preguntat a la Carla "Creus que es mou alguna cosa en aquest quadre?" 

La Carla ha identificat moviment en tots i cadascú els quadres cubistes –que volien mostrar explícitament moviment- no en el quadre realista de Wyeth, que li ha semblat una fotografia: la intuïció essencial de les nenes i nens mereix ésser assenyalat i reconegut. La Carla, que té 5 anys, ha identificat l’essència d’allò que l’artista volia plasmar al llenç i transmetre als altres.

També li hem preguntat quin li agradava més: "la postal amb els ocells!"

Primer ha dit que volia dibuixar un cargol i s’ha assegut a pensar. Hem suggerit que l’activitat era lliure i podia fer el que volgués i provar de tot i més. 

Després la Carla ha començat la seva creació única, li hem dit, només a l'inici, que no tenia que dibuixar res concret si no volia, però poc a poc l’hem animat a que anés provant tots els materials i fent-los servir lliurement, experimentar amb ells, sense intervenir però durant el procés -excepte amb complicitat quan ens feia partícep de les seves pròpies impressions... "mira que bonic!"

Doncs ha anat provant a barrejar els color "el blanc i el negre fan gris!", ha esquitxat una mica, però sobretot ha fet puntets amb els pomponets, ha posat cola per enganxar la palleta -que li agradava molt- i el confeti. Ha pintat amb la ploma, amb els dits -fent palets i puntets, -jo he pensat en l'universal de les formes pictòriques orgàniques que menciona Arno Stern-, tot plegat pausadament però sense dubtar. 

Estava molt concentrada i li hem preguntat com se sentia, i ha dit dos vegades molt seriosa "Em sento molt bé... Em sento molt bé!".

No volia enganxar retalls -sí els confeti-, volia sobretot combinar la resta d’elements, i sobretot aquells amb que no havia treballat mai -em comentava la mama Miriam-: les palletes, les plomes, els pompons i confeti...i la pintura es clar.

Passats 30 minuts, autònomament i amb molta claredat, ha decidit per ella mateixa que ja havia acabat la seva creació: "ja he acabat..si" 

Tot mirant el llenç li he dit que a mi personalment em sembla molt bonic, m’ha sorprès molt positivament l’equilibri del quadre tenint en compte que era lliure i que podia fer el que volgués, em sembla que és veritablement harmònic. Semblava tot espontani però tot mirant-lo si troba una coherència: ha combinat sentiment, pensament, projecció i experimentació.

I m’ha ajudat a entendre més sobre la meva pròpia reflexió inicial.

Li he dit que quan el mirava em semblava una festa, i li ha semblat que era divertit que jo veiés una festa, però que ella ara veia un jardí. Jo també veig un jardí Carla:  Quin quadre espacial que pot ser diferents passatges! 

I doncs la mama -a qui li havia explicat l’activitat-, molt acertadament  li  ha preguntat si creia que els pintors es movien mentre pintaven, "Et mous quan pintes?" Sense pensar-ho molt la petita ha fet veure com si pintés i ha dit: "si!" -tot fent veure que pintava-.

Els pintors poden expressar més o menys moviment en la seva creació final, però del que no hi ha dubte és de que el gest pictòric és moviment!

He gaudit i he aprés molt preparant aquesta activitat amb la Carla i ha estat un plaer i una lliçó veure-la en ple procés creatiu... 

L’animo a seguir imaginant i experimentant amb la mateixa concentració, decisió i alegria per més anys que passin! Jo tinc 31 anys i sento que tot just començo a experimentant i a indagar amb la plàstica, tal i com ens ha proposat la profe de la universitat... 

Gràcies Carla! Gràcies mama de la Carla! 

Mireia Roig Pineda