La il·lustració d'Adolfo Serra

Les imatges poden ser llegides en diversos nivells de lectura, mencionava Adolfo Serra començant la seva xerrada, i és que un llibre no requereix paraules per ser entès quan les imatges que l'acompanyen parlen soles.

Adolfo Serra comentava que per arribar fins al punt on està actualment ha hagut de viure moltes històries, les quals l'han enriquit i han anat formant qui és ell com a il·lustrador i com a persona, ja que considera que totes les experiències que vivim serveixen en un moment o altre, i les quals ell fa servir per crear les seves il·lustracions.

Ell, com a il·lustrador, ens va transmetre la importància de l'experimentació de tècniques, provar coses noves, sortir de la zona de confort per trobar les possibilitats que altres tècniques li ofereixen, i així poder obrir el ventall de possibilitats per il·lustrar i representar el que vol amb imatges.

Tanmateix, el fet com pretén comunicar-se no sempre és el mateix, i és que il·lustrar és il·luminar un concepte que costa d'entendre i per tant, cada concepte té la seva manera de ser expressat i entès, podent ser d'una manera molt clara, o que sigui l'objecte qui porti al concepte, o simplement sigui l'efecte el qui faci relacionar el que vol transmetre.

Una bona il·lustració, comentava, és aquella que genera preguntes, que el lector ha de pensar en allò que està rebent, oferint al qui rep la història un món de possibilitats a partir de les imatges, essent aquest el qui posi lletra a la història i se la faci seva. D'aquesta manera, es fomenta el desenvolupament de la capacitat crítica d'interpretar la història, dotant al lector de la capacitat de ser protagonista d'aquesta i formar-hi part.

L'Adolfo ens va mencionar quin era el seu procés creatiu, però donava molta importància també al que duien a terme els infants, ja que aquests dibuixen per a ells, sense buscar la perfecció ni l'aprovació dels altres, essent aquest procés el símbol més pur d'expressió artística, on el que es plasma és allò que se sent i no es té en compte el que pugui pensar la societat.

Finalment, ens va comentar que les seves il·lustracions a vegades eren fosques, o confuses, però totes destinades al públic infantil, ja que volia veure si els infants són capaços d'entendre les metàfores visuals, plantejar-se allò que veuen i posar-li un significat. Mitjançant activitats i treballs que duien a terme infants a l'aula, va poder comprovar que els infants no només entenien aquestes il·lustracions sinó que en molts casos anaven més enllà i es qüestionaven aspectes que els adults rarament arribaven a qüestionar-se, demostrant que els infants tenen un poder d'interpretar més lliure i sense prejudicis, cosa que els adults hem perdut.

Una vegada finalitzada la xerrada, ens va plantejar un repte, el qual consistia a expressar/representar un llibre amb només un full en blanc, cola de barra i cel·lo, havent de ser aquesta representació en 3D i sortint de la fàcil representació d'un llibre. Ens demanava, doncs, que féssim la nostra interpretació del que és per nosaltres un llibre, què sentim quan pensem en ell, que ens transmet... Una vegada finalitzat el temps de creació, vam poder observar com cada persona havia elaborat un objecte diferent, i cadascun tenia un sentit diferent relacionat amb el llibre, el qual va ajudar a comprovar que cadascú té una visió diferent d'un mateix concepte, i que cadascú l'interpreta segons les experiències viscudes.

Aquesta activitat, d'altra banda, es podria traslladar a l'aula d'infantil, i és que no només els adults ens componem d'experiències, sinó que els infants, amb el poder imaginatiu i creatiu que tenen, poden crear infinitud d'objectes diferents, els quals cadascun pot simbolitzar una cosa diferent tenint en compte la seva visió de la vida i les experiències viscudes, i així fomentar que l’infant vegi els objectes i les coses amb uns ulls més analítics més enllà del que s’observa a simple vista.

Laura Puertas