Durant tot el curs escolar hem hagut de fer un
recull de totes les dinàmiques que realitzàvem a l'aula, personalment he anat fet
un registre fotogràfic dels processos que hem anat realitzant en els projectes
i anotacions dels aspectes més rellevants de les creacions, per més tard poder
analitzar-ho tot i donar la nostra opinió. A més, al final del meu diari, he
realitzat una breu conclusió de tot aquest curs, reflexió que m'agradaria
compartir amb tots vosaltres, així que a continuació adjunto les meves
paraules:
Hola de nou lector, si has arribat fins aquí, significa que ha fet un gran
viatge entre els mesos de febrer, març, abril i maig de l'any 2019. Bé, ara
només vull parlar-te del que ha suposat per a mi aquesta assignatura.
Inicialment, he d'explicar-te que la meva relació amb els treballs manuals
ha estat molt propera i positiva durant tota la meva vida, des de petita és un
dels meus hobbies, no pas a nivell tècnic o professional però sempre m'ha
agradat explotar la meva part artística, suposo que és una inquietud que m'ha
transmès la meva mare, perquè ella pinta des de fa molts anys, va començar
decorant les típiques figuretes de plàstic que es venien en quioscs fins a
realitzar llenços a un cavallet.
Així doncs, t'explico això per contextualitzar-te i que vegis que per mi ha
estat molt important reprendre el contacte amb aquest món, perquè feia anys que
ho havia abandonat, crec que des que vaig fer el canvi de l'escola secundària a
batxillerat. En l'etapa obligatòria hi ha una assignatura concreta que treballa
aquesta rama però quan comences batxillerat això ho perds si no fas l'artístic
o el tecnològic i penso per què? Considero que és completament viable voler ser
empresari i que t'agradi les arts plàstiques, és compatible, no entenc per què
s'ha de bifurcar i no et donen l'opció de seguir formant-te en aquest àmbit...
Tot i això, aquest any he pogut trobar-me de nou amb el meu jo del passat,
amb aquell que invertia temps del seu dia a dia per fer creacions, i m'ha
encantat. És veritat que hi ha coses que hem realitzat que jo no havia fet mai
però ha estat tot un repte haver de portar a terme projectes com aquests, en
els quals havies d'invertir hores per pensar una idea, planificar com portar-la
a terme, executar-la, tornar-la a refer perquè no s'havien aconseguit els
resultats esperats i finalment, presentar-la i compartir-la amb els companys;
aquesta última part sí que ha estat difícil, perquè tu com a creador pots tenir
clara la idea que estàs exponent, perquè has creat allò des de zero però algú
que no ha viscut aquest procés amb tu pot no entendre el concepte o no donar-li
el significat que tu li has atorgat, el mateix que passa quan visites un museu
i no entens res.
Finalment, i el més important, destacar que de totes les dinàmiques que hem
fet he après com treballar i desenvolupar les arts plàstiques a infantil,
aquestes no es redueixen a pintar i dibuixar en un paper en blanc, sinó que hi
ha tantes possibilitats com tu puguis imaginar, com a mestre tu ets el límit i
has de procurar fomentar al màxim la creativitat dels teus alumnes, fer-los
imaginar més enllà de la realitat, donar-los ales perquè puguin inventar mons alternatius
i representar-los de la manera que vulguin, qui sap si un d'ells és un futur
Pablo Picasso o un Quentin Tarantino... Per això, els hi hem de donar eines
perquè puguin explotar al màxim les seves possibilitats i créixer tant com
sigui possible, perquè l'art no té límits.
Per concloure, m'agradaria exposar-vos algunes
preguntes com:
- Per a vosaltres què és l'art?
- També vau perdre el contacte amb aquest món després d'acabar l'educació obligatòria?
- S'hauria de fomentar més en l'educació?
- Per a vosaltres té límits?
Personalment, penso que són preguntes que com a
futures mestres d'infantil ens hauríem de plantejar i donar resposta, perquè en
les nostres mans està el canvi i si nosaltres no ajudem a canviar la mentalitat
de la societat, qui ho farà?
Noelia Bautista Núñez
No hay comentarios:
Publicar un comentario