Llibres pop-up

Hola a tots i a totes!

Ara us parlaré d'un dels recursos que hem practicat durant el segon semestre, els llibres pop-up. Des del meu punt de vista, és un recurs molt visual per als infants i els hi encanta! Em va agradar molt poder aprendre, dins del que la meva poca destresa per les manualitats em va permetre, tècniques per a la realització de figures amb papiroflèxia. 

Sabeu que el primer llibre amb característiques pop-up es remota a l'edat mitjana? Doncs sí. Ramon Llull va ser el poeta i filòsof mallorquí que va crear aquest primer llibre que tractava sobre astrologia.

Perquè un llibre sigui pop-up ha de comptar amb tres característiques:

1. La transformació d'imatges
2. El moviment
3. La tridimensionalitat

Per altra banda, els pop-up es poden classificar segons els mecanismes que inclouen per  aconseguir les tres característiques esmentades anteriorment:

• Llibre amb solapes 
• Llibre amb llengüetes
• Llibre túnel o peep-show
• Llibre carussel
• Llibre tridimensional
• Llibre d'imatges transformables
• Llibre ruleta
• Llibre d'imatges combinades
• Llibre escenari

A continuació, incloure algunes fotografies amb exemples.

Per als mes petits, explicar històries a través de contes com aquests els hi crida molt l'atenció i ho gaudeixen moltíssim.

Per infants més grans, podem dur a terme alguna activitat que inclogui realitzar papiroflèxia, s'ho passaran d'allò més bé!

Ara, us deixo tres enllaços que us seran de gran ajuda per aprendre a fer pop-up.

Espero que us serveixin de gran ajuda i us convertiu en grans artistes!

Andrea Colet Zazurca

Una reflexió sobre aquesta experiència.

Bona tarda a tothom!

Durant tot el curs escolar hem hagut de fer un recull de totes les dinàmiques que realitzàvem a l'aula, personalment he anat fet un registre fotogràfic dels processos que hem anat realitzant en els projectes i anotacions dels aspectes més rellevants de les creacions, per més tard poder analitzar-ho tot i donar la nostra opinió. A més, al final del meu diari, he realitzat una breu conclusió de tot aquest curs, reflexió que m'agradaria compartir amb tots vosaltres, així que a continuació adjunto les meves paraules:

Hola de nou lector, si has arribat fins aquí, significa que ha fet un gran viatge entre els mesos de febrer, març, abril i maig de l'any 2019. Bé, ara només vull parlar-te del que ha suposat per a mi aquesta assignatura.

Inicialment, he d'explicar-te que la meva relació amb els treballs manuals ha estat molt propera i positiva durant tota la meva vida, des de petita és un dels meus hobbies, no pas a nivell tècnic o professional però sempre m'ha agradat explotar la meva part artística, suposo que és una inquietud que m'ha transmès la meva mare, perquè ella pinta des de fa molts anys, va començar decorant les típiques figuretes de plàstic que es venien en quioscs fins a realitzar llenços a un cavallet.

Així doncs, t'explico això per contextualitzar-te i que vegis que per mi ha estat molt important reprendre el contacte amb aquest món, perquè feia anys que ho havia abandonat, crec que des que vaig fer el canvi de l'escola secundària a batxillerat. En l'etapa obligatòria hi ha una assignatura concreta que treballa aquesta rama però quan comences batxillerat això ho perds si no fas l'artístic o el tecnològic i penso per què? Considero que és completament viable voler ser empresari i que t'agradi les arts plàstiques, és compatible, no entenc per què s'ha de bifurcar i no et donen l'opció de seguir formant-te en aquest àmbit...

Tot i això, aquest any he pogut trobar-me de nou amb el meu jo del passat, amb aquell que invertia temps del seu dia a dia per fer creacions, i m'ha encantat. És veritat que hi ha coses que hem realitzat que jo no havia fet mai però ha estat tot un repte haver de portar a terme projectes com aquests, en els quals havies d'invertir hores per pensar una idea, planificar com portar-la a terme, executar-la, tornar-la a refer perquè no s'havien aconseguit els resultats esperats i finalment, presentar-la i compartir-la amb els companys; aquesta última part sí que ha estat difícil, perquè tu com a creador pots tenir clara la idea que estàs exponent, perquè has creat allò des de zero però algú que no ha viscut aquest procés amb tu pot no entendre el concepte o no donar-li el significat que tu li has atorgat, el mateix que passa quan visites un museu i no entens res.

Finalment, i el més important, destacar que de totes les dinàmiques que hem fet he après com treballar i desenvolupar les arts plàstiques a infantil, aquestes no es redueixen a pintar i dibuixar en un paper en blanc, sinó que hi ha tantes possibilitats com tu puguis imaginar, com a mestre tu ets el límit i has de procurar fomentar al màxim la creativitat dels teus alumnes, fer-los imaginar més enllà de la realitat, donar-los ales perquè puguin inventar mons alternatius i representar-los de la manera que vulguin, qui sap si un d'ells és un futur Pablo Picasso o un Quentin Tarantino... Per això, els hi hem de donar eines perquè puguin explotar al màxim les seves possibilitats i créixer tant com sigui possible, perquè l'art no té límits.

Per concloure, m'agradaria exposar-vos algunes preguntes com:

• Per a vosaltres què és l'art?
• També vau perdre el contacte amb aquest món després d'acabar l'educació obligatòria?
• S'hauria de fomentar més en l'educació?
• Per a vosaltres té límits?

Personalment, penso que són preguntes que com a futures mestres d'infantil ens hauríem de plantejar i donar resposta, perquè en les nostres mans està el canvi i si nosaltres no ajudem a canviar la mentalitat de la societat, qui ho farà?

Noelia Bautista Núñez

LA PAPIROFLÈXIA, UN RECURS ARTÍSTIC I EDUCATIU MOLT VISTÓS!

La papiroflèxia és un art ancestral i original del Japó. Aquest recurs es defineix principalment com la destresa de doblegar un paper i crear figures. A més, és senzill i de baix cost. Ofereix múltiples possibilitats didàctiques tant per alumnes com per professors. La bellesa de la papiroflèxia radica en com estan formades les figures, en les quals hi podem trobar patrons geomètrics, així com també combinacions d'angles i rectes que permeten construir diverses creacions.

Aquest recurs és molt recomanable per treballar-lo a infantil, ja que afavoreix el desenvolupament de la psicomotricitat fina, permet treballar a partir de material reciclat per donar-li un nou ús, estimula la creativitat, permet treballar la perspectiva tridimensional,etc. Tots aquest beneficis s'aconsegueixen a partir de la pràctica de la papiroflèxia. Serveix per educar, però de forma lúdica, aspecte important a tenir en compte perquè si no, els infants s'avorreixen. 

Per una banda, és una tècnica transversal, és a dir, no només es tracta a la branca d'art visual i plàstica, sinó que també es poden treballar per exemple les matemàtiques a partir de l'elaboració de cossos geomètrics amb el paper. D'altra banda, qualsevol persona interessada pot inciar-se en aquest món; no és necessari ser un expert per realitzar figures i formes diverses amb un paper.  

En els darrers anys, s'ha demostrat que la papiroflèxia és una de les tècniques més eficients a l'hora de voler captar l'atenció dels més petits, però també dels més grans. Entre d'altres, ajuda a desenvolupar capacitats com la memòria,la concentració, habilitats de tipus digital i la destresa.

Com a detall curiós,existeixen diversos tipus de papers per practicar la papiroflèxia.Tot i que estem acostumats a utilitzar un foli normal, els més professionals fan ús de papers més manejables i que doblegats ofereixen efectes que no són possibles amb el paper habitual. 

Us adjunto un vídeo que mostra una de les moltes possiblitats que ofereix la papiroflèxia.

Xavi Olives

Marina Abramovic

Bon dia a tots!

Avui us volia parlar una mica de la Marina Abramovic, perquè em sembla una gran artista.

Marina Abramovic és de nacionalitat sèrbia representant de l’art contemporani. Va néixer el 30 de novembre de 1946 i la seva carrera va començar a principis dels anys 70.

Marina  ha desenvolupat gran quantitat d'obres sobretot de tipus performance, en les que busca “posar a prova” els seus límits físics i mentals. Fins i tot, s’ha descrit a ella mateixa com la “Madrina de l’art de la performance”. També es caracteritza per l’exploració que fa de la relació entre l’artista i l’audiència, els límits del cos i les possibilitats de la ment.

La performance va permetre a Marina ampliar el seu espai artístic i desenvolupar-ho a través del control corporal i la cerca d'estats ampliats de consciència; en aquest sentit la seva inspiració ha estat no solament artistes conceptuals i performatius, sinó els rituals espirituals de les diferents cultures, tema que ja li cridava l’atenció des de l'adolescència.

Les performances de Marina Abramović es troben molt lligades a situacions viscudes durant la seva infància, la seva adolescència i situacions personals, la qual cosa es pot percebre en les seves obres: Role Exchange (1976), Dragon Heads (1990), Balkan Baroque (1997) entre altres, com un intent de simbolització del dolor a través del discurs performàtic; així mateix, l'espectador es pot adonar de les accions socials i culturals que manifesta l'artista, però sense presentar-se com una activista política.

El treball de Abramović és un exemple d'aquesta síntesi. D'una banda, l'acostament Europeu expressiu al cos li va proporcionar un mitjà per articular el dolor visualment, i simultàniament per alleujar els seus propis símptomes somàtics.(Stiles, 2008: 65).

D’una banda, la seva  sèrie de perfomance més destacada va ser la de Seven Easy Pieces (Set peces fàcils) del novembre del 2005. El 9 de novembre d’aquell mateix any, Abramovic va començar a presentar-la en el museu Guggenheim. Durant set nits consecutives va recrear els treballs dels artistes pioners de la performance en els anys 60 i 70, a més de dues de les seves obres.

D’altra banda, una altra performance seva molt coneguda fou La artista está presente el 2010. El 14 de març d’aquell any, la Marina va inaugurar en el MoMa una gran retrospectiva de la seva obra. Aquesta exhibició, que comptava amb fotografies, documents, recreacions d’actors, presentacions de performance, etc. va ser acompanyada per un catàleg il·lustrat que incloïa un registre d’àudio amb la veu de l’artista guiant l’espectador.

Finalment, us vull deixar un enllaç on podeu visitar la seva obra en el MoMa:

https://www.bing.com/videos/search?q=performance+marina+abramovic&view=detail&mid=510A03D14A59B369131F510A03D14A59B369131F&FORM=VIRE

 Marina Mendoza Reina

Els grafitis i l'educació infantil

Sabíeu que la paraula grafiti prové de la paraula grega “graphein” que significa escriure?

Els primers grafitis van aparèixer a Nova York als anys seixanta del segle passat, i al començament només eren signatures als murs i parets de la ciutat. Però aviat els grafiters van acabar inundant per tot arreu amb les seves obres.

Els grafitis com a obres reivindicatives van ser molt importants al maig del 68, a la invasió de Praga per tropes soviètiques, al mur de Berlín, i a tot lloc on els artistes volien dir alguna cosa.

Els grafiters han estat perseguits i difamats, encara que últimament els millors museus exposen les seves obres amb regularitat.

Segurament heu passat un munt de vegades a prop d’aquestes obres d’art sense adonar-vos. Doncs bé, Barcelona és una de les ciutats amb els millors grafitis. I com a prova un botó.

Aquí hi teniu, un meravellós tauró, fet amb bitllets de 100 euros, al barri del Carmel, fet per l’artista italià Blau.

O l’impressionant mural al carrer Lepant, de l’artista francesa Miss Van:

I què em dieu de la façana del carrer Pere IV, on està l’edifici “La escocesa”, un centre d’art on treballen més de 21 artistes?

Ara bé, es pot utilitzar aquest art modern, i moltes vegades polític i reivindicatiu, a l’educació infantil?

La resposta és clara i hi tenim per demostrar-ho les propostes fetes per tres escoles d’educació infantil.

La primera proposta és la que fa l’escola pública d'infantil i primària Clara Campoamor de Huércal d'Almeria. A aquesta escola s’hi celebra la setmana de l'art cada any durant el segon trimestre, en la qual cada classe tria una temàtica i un personatge per estudiar tota la setmana i per fer una exposició final amb tota la comunitat educativa.

Fa tres anys les tutores dels infants de 4 anys van decidir portar-se als nens i nenes pels carrers amb la finalitat de buscar els grafitis que amagava la seva ciutat.

Aquesta proposta grafitera es va dividir en tres fases:

- A la primera fase, les mestres i els infants van fer feina d’investigació, buscant a les xarxes fotografies de grafitis, demanant informació a les famílies, veient vídeos a YouTube, i en definitiva es van familiaritzar amb aquest art urbà.

També, durant aquesta fase, els petits artistes buscaven informació sobre les signatures o tags, i acabaven estampant les seves signatures sobre una porta de vidre i sobre paper d’embalar.

- Una segona fase va consistir a buscar informació sobre els millors grafitis de tot el món. I les mestres acaben imprimint i plastificant els que més els van agradar als nens per estudiar-los detingudament.

- I a la fase final els nens van treballar les biografies de dues dones grafiteres: Alice Mizrachi i Maya Hayuk.

 I com a producte final d’aquesta proposta els infants van reproduir un dels murals de la famosa artista novaiorquesa Alice Mizrachi, “Hold on to Love Mural”, a la paret del pati de la seva classe.

Si voleu saber com va quedar la redecorada paret, podeu clicar a l’enllaç de sota.

Una segona proposta seria la de l’escola infantil de Mendillorri, a Pamplona, una escola per a nens i nenes de 0 a 3 anys, en la qual l’any passat van realitzar el “Projecte Grafiti”. Aprofitant que aquesta escola estava envoltada per murs de formigó descuidats, els infants i les seves famílies es van reunir un dissabte, i van acabar pintant les parets de la seva escola acompanyats de música, xistorres i xocolata. Aquest projecte social, cultural i estètic va fomentar al mateix temps la creativitat dels infants i la cura pels espais públics del seu barri.

Finalment, a Catalunya és destacable la proposta de l’escola pública l’Espigol a Juncosa, Lleida. A aquesta escola, hi existeix un projecte interdisciplinari, “Els Grafitis”. Dins d’aquest projecte, l’any passat van tenir la visita del famós artista lleidatà de grafitis, Krudel Lainez. En Krudel va respondre als nens preguntes de llengua catalana, i també els va explicar un munt de curiositats sobre aquest art urbà, i com es va acabar convertint en el seu estil de vida. Per finalitzar, els va fer una petita demostració pràctica sobre com fer un grafiti sobre una cartolina, i els nens van acabar pintant aquest grafiti amb colors a classe d’educació plàstica. 

Aquest va ser el resultat:

Els següents enllaços mostren més detalladament les propostes d’aquestes escoles, així com l'obra de l’artista Alice Mizrachi:

http://laorejaverceipclaracampoamor.blogspot.com/2016/04/secuencia-didactica-grafitis-el-arte.html

http://www.navarrainformacion.es/2018/05/26/proyecto-graffiti-en-la-escuela-infantil-mendillorri/

https://agora.xtec.cat/zergarriguesaltes/espigol/projecte-interdisciplinari-els-graffitis/

http://alicemizrachi.com

Cristina Martínez Romero

El poder de la plastilina

Actualment, la plastilina és un material comú a les nostres vides, ja que des de ben petits l'hem utilitzat per dur a terme les nostres creacions artístiques. Aquesta ajuda a potenciar la concentració dels infants a la vegada que gaudeixen experimentant amb la seva textura. 

Quantes vegades haurem jugat amb plastilina a l'escola? I tot el que gaudíem fent les nostres petites obres d'art? 

Per aquest motiu, us explicaré qui és Edgar Alvarez, un jove colombià que utilitza com eina de treball la plastilina per desenvolupar retrats de la societat. Ell afirma que aquesta és la millor manera de sentir-se escoltat i diu que és un pont que serveix per apropar a la gent i transmetre un missatge didàctic, ja que en general, les persones tenen una gran connexió amb la plastilina perquè té la magia de transportar-los a la seva infància. 

Un dels seus treballs més coneguts va ser un curt anomenat: "Els invisibles" en el qual retracta la vida de les persones que viuen en els carrers de Los Angeles. Aquí adjunto diferents imatges on es pot observar la seva creació:

Actualment, cada cert temps es realitzen exposicions fotogràfiques de 15 imatges amb plastilina fetes per ell, aquestes s'anomenen: "Te lo explico con plastilina" i aborden temàtiques com l'animalisme, la cultura ciutadana, la convivència, els esports, les animacions, l'ambientalisme, la pau, la convivència i l' apropament a l'art.

Per aquest motiu, Edgar Alvarez defineix el seu treball com una funció pedagògica, social, artística i comunicativa i assegura que la clau de tot és que la gent, quan miri les seves obres els hi generi fer una reflexió. Ell vol tractar d'entendre el que pensen les altres persones. 

Seguidament, relacionant el gran treball d'Edgar Alvarez amb la importància de la plastilina en l'etapa d'Educació Infantil, cal remarcar que aquesta desenvolupa la creativitat dels infants, estimula els seus sentits, aprenen sobre la geometria i els colors, treballen la motricitat fina, millora la seva concentració, afavoreix les relacions socials, etc. És a dir, aquest material aporta una infinitat de coses positives pels nens i nenes i és important tenir-lo en compte.

Finalment, comentar que la meva opinió és que considero que Edgar Alvarez realitza un treball molt interessant, ja que encara que algunes temàtiques no siguin adients per l'edat dels infants penso que aquestes els hi ajuden a aproximar-se al que succeeix en la societat d'una manera més dinàmica i divertida. 

A continuació, deixo uns enllaços relacionats amb Edgar Alvarez i la importància de la plastilina:

- https://diariocorreo.pe/cultura/edgar-alvarez-la-plastilina-es-la-mejor-forma-de-sentirme-escuchado-852440/

- https://www.canalipe.tv/noticias/artes/edgar-alvarez-lo-explica-todo-con-plastilina

- https://www.youtube.com/watch?v=uaRmJz2nncY

- https://www.materialescolar.es/blog/los-7-beneficios-de-la-plastilina/

I tu, què m'expliques amb plastilina? 

Inma Aguilera.

La il·lustració d'Adolfo Serra

Les imatges poden ser llegides en diversos nivells de lectura, mencionava Adolfo Serra començant la seva xerrada, i és que un llibre no requereix paraules per ser entès quan les imatges que l'acompanyen parlen soles.

Adolfo Serra comentava que per arribar fins al punt on està actualment ha hagut de viure moltes històries, les quals l'han enriquit i han anat formant qui és ell com a il·lustrador i com a persona, ja que considera que totes les experiències que vivim serveixen en un moment o altre, i les quals ell fa servir per crear les seves il·lustracions.

Ell, com a il·lustrador, ens va transmetre la importància de l'experimentació de tècniques, provar coses noves, sortir de la zona de confort per trobar les possibilitats que altres tècniques li ofereixen, i així poder obrir el ventall de possibilitats per il·lustrar i representar el que vol amb imatges.

Tanmateix, el fet com pretén comunicar-se no sempre és el mateix, i és que il·lustrar és il·luminar un concepte que costa d'entendre i per tant, cada concepte té la seva manera de ser expressat i entès, podent ser d'una manera molt clara, o que sigui l'objecte qui porti al concepte, o simplement sigui l'efecte el qui faci relacionar el que vol transmetre.

Una bona il·lustració, comentava, és aquella que genera preguntes, que el lector ha de pensar en allò que està rebent, oferint al qui rep la història un món de possibilitats a partir de les imatges, essent aquest el qui posi lletra a la història i se la faci seva. D'aquesta manera, es fomenta el desenvolupament de la capacitat crítica d'interpretar la història, dotant al lector de la capacitat de ser protagonista d'aquesta i formar-hi part.

L'Adolfo ens va mencionar quin era el seu procés creatiu, però donava molta importància també al que duien a terme els infants, ja que aquests dibuixen per a ells, sense buscar la perfecció ni l'aprovació dels altres, essent aquest procés el símbol més pur d'expressió artística, on el que es plasma és allò que se sent i no es té en compte el que pugui pensar la societat.

Finalment, ens va comentar que les seves il·lustracions a vegades eren fosques, o confuses, però totes destinades al públic infantil, ja que volia veure si els infants són capaços d'entendre les metàfores visuals, plantejar-se allò que veuen i posar-li un significat. Mitjançant activitats i treballs que duien a terme infants a l'aula, va poder comprovar que els infants no només entenien aquestes il·lustracions sinó que en molts casos anaven més enllà i es qüestionaven aspectes que els adults rarament arribaven a qüestionar-se, demostrant que els infants tenen un poder d'interpretar més lliure i sense prejudicis, cosa que els adults hem perdut.

Una vegada finalitzada la xerrada, ens va plantejar un repte, el qual consistia a expressar/representar un llibre amb només un full en blanc, cola de barra i cel·lo, havent de ser aquesta representació en 3D i sortint de la fàcil representació d'un llibre. Ens demanava, doncs, que féssim la nostra interpretació del que és per nosaltres un llibre, què sentim quan pensem en ell, que ens transmet... Una vegada finalitzat el temps de creació, vam poder observar com cada persona havia elaborat un objecte diferent, i cadascun tenia un sentit diferent relacionat amb el llibre, el qual va ajudar a comprovar que cadascú té una visió diferent d'un mateix concepte, i que cadascú l'interpreta segons les experiències viscudes.

Aquesta activitat, d'altra banda, es podria traslladar a l'aula d'infantil, i és que no només els adults ens componem d'experiències, sinó que els infants, amb el poder imaginatiu i creatiu que tenen, poden crear infinitud d'objectes diferents, els quals cadascun pot simbolitzar una cosa diferent tenint en compte la seva visió de la vida i les experiències viscudes, i així fomentar que l’infant vegi els objectes i les coses amb uns ulls més analítics més enllà del que s’observa a simple vista.

Laura Puertas

La dansa és art?

Sí nois i noies, la dansa és un art! 
Diuen que s'és ballarí molt abans d'aprendre a ballar. Perquè la dansa és la primera de les arts que l'ésser humà manifesta de forma instintiva. Es tracta d'un art que des de fa molt de temps l'ésser humà ha utilitzat com una manera d'expressió corporal, a través la qual podien expressar diferents tipus de sentiments, emocions i estats d'ànims. 

La dansa és compromís, energia, llibertat i emoció. És la forma més perfecta de l'art en moviment perquè converteix al cos en l'únic i imprescindible element creador d'art.

El ball tracta de moviments que es realitzen amb el cos, normalment acompanyats de música. La música que pot acompanyar aquestes danses pot ser molt variada i dependrà del tipus de ball del qual tracti, encara que no sempre va acompanyat de música. 

Avui dia aquest tipus d'expressió corporal és molt utilitzada com a forma de comunicació per celebrar esdeveniments rellevants en la vida d'algú. Alguns exemples poden ser festes  del poble, d'aniversaris o celebracions en general. Sempre amb el fi de passar-ho bé i gaudir d'uns moments en convivència.

Amb el pas del temps el món ha evolucionat i amb aquest nosaltres, i els nostres mecanismes de comunicació, la dansa ho ha fet d'igual manera.  Ha anat evolucionant a diferents estils, posant en primer lloc exemples de dansa clàssica com el ballet a danses modernes com el Hip-hop. No importa el tipus de ball que es tracti, tots i cadascun d'ells tenen la mateixa finalitat que és transmetre, ja sigui un sentiment, un estat d'ànim o la bellesa a través de la flexibilitat i moviments del cos.

La dansa en els més petits

Als infants, des de ben petits els encanta ballar. En el moment que escolten música comencen a ballar. La dansa és una activitat que hem de fomentar perquè té molts beneficis pels infants, tant des del punt de vista físic com psíquic.

La dansa és una reacció innata dels nens i nenes. Són moviments que els hi provoca plaer i que solen anar acompanyats d'una rialla, amb l'avantatge que es deixen portar i no senten cap vergonya. 

El ball també és aprenentatge i no hi ha millor forma d'aprendre que gaudint del que fem. És per això que la dansa és una pràctica que s'hauria de fomentar des de ben petits, inclòs abans que puguin caminar. 

Com heu pogut comprovar nois i noies la dansa és meravellosa i ús aconsello com a futures mestres posar-la en pràctica. No hi ha excuses, ja que es poden fer un munt d'activitats per fomentar-la. Alguns exemples poden ser jocs de representació on l'expressió corporal serà la base, jocs de creació a través del seu propi cos i també jocs de sentir, dirigits a l'estimulació auditiva i sensorial. 

Patricia Miranda