On es para el temps

Algun cop has dibuixat en parella?

Al llarg d'aquesta sessió es van unir dos arts; el ball i l'expressió plàstica. 

És curiós perquè són dos termes que estan molt units, que comparteixen funció i significat i que poques vegades es relacionen a les aules escolars. El ball, el dibuix...són expressions que neixen del nostre cos, del nostre moviment corporal. Els generem i neixen dels nostres sentiments i emocions. A més, són dos arts que tenen el poder de canviar el nostre estat d’ànim, de generar-nos benestar i la possibilitat d’expressar-nos més enllà de paraules.

Un dia, un bon amic em va dir: “compartir és viure”. Doncs al llarg d’aquesta sessió és el que es pretén; es tracta d’expressar-se corporalment i pintar en parella. Aquesta activitat estarà acompanyada en tot moment amb música de fons.

És important que per començar s’estirin totes les parts del cos. Acostumem a estirar abans de crear qualsevol expressió plàstica? El primer pas és entrar en contacte amb un mateix i el seu cos; cames, peus, braços, dits, esquena, coll...  

És el moment de fer parelles, es tracta d’ajuntar una part del cos, les mans per exemple. Un guiarà i l’altre persona haurà de seguir el moviment al llarg de la cançó. Per fer-nos una idea seria semblant a dibuixar en l’aire.

Pel següent pas és necessari agafar fulls en blanc i pintures, colors, guixos, ceres... Recordem que en el ball en parella i en aquest cas en el dibuix, el formen dues persones les quals cadascuna expressa tot allò que sent. Sobre el paper, un de la parella ha de començar el traç i l’altre el seguirà afegint, així es formarà un nou dibuix. Aquesta activitat es pot veure què passa si posem música més tranquil·la o música més moguda.

La pròxima creació serà que un de la parella agafi la mà de l’altre i el guiï per dibuixar, aniran alternant.

Per últim, fent el mateix exercici corporal del començament. Un de la parella tancarà els ulls i l’altre el guiarà per l’espai. Aquest haurà de portar un estri de pintura a les mans i amb el mateix moviment del cos dibuixarà sobre el paper. Finalment, obrirà els ulls ho veurà i es repetirà l’exercici canviant de paper.

A la sessió realitzada a l’aula es va fer amb paper blanc i tintes negres. La última part, però, es va dibuixar sobre paper negre amb tinta blanca.

Per què? A l’escola el color negre no s’utilitza gaire. Aquest color s’associa a un sentiment negatiu però no deixa de ser un color més que trobem a la nostra caixa de pintures. És important treballar amb tots els colors i potser a un infant li agrada el blau de la mateixa manera que a un altre el negre. 

Per últim, m'agradaria citar frases de diferents persones que dediquen part del seu temps al ball. 

Què sents quan balles?

"Una eina que vaig descobrir que em permet mostrar una part de mi que no coneixia"

"Pots arribar a interpretar la cançó com mai et podries arribar a imaginar i gaudir-la com si l'haguessis composat tu mateix"

"M'allibera, el meu cos es mou sol. M'envaeix una sensació d'alegria i em fa sentir bé"

"Un moment on es para el temps del món per iniciar el teu"

"Com si el cor s'inflés, a poc a poc, i estigués apunt d’esclatar."

I a tu? Què és el que et fa sentir així?

Aposto per trobar un espai on ens dediquem temps a nosaltres mateixos. Algun, encara que sigui petit, moment on oblidem allò que està passant fora i mimem la nostra persona. 

Sandra González Soler