COMENCEM! per Isaac Cuenca

Comencem nova assignatura, Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica, i això sempre genera una incertesa i a la vegada curiositat en l'alumnat per conèixer allò que és nou. Seiem en cercle, cosa que ens facilita la comunicació entre tots, així com l'atenció cap a la resta de companys i companyes, i per suposat, cap a la mestra. I així comença una petita presentació de l'assignatura, que personalment a mi m'atrau molt, ja que des de sempre m'ha cridat molt l'atenció la branca artística i, encara que no considero que ho domini, també m'ha agradat molt dibuixar. És per això que tinc moltes expectatives de cara a aquesta classe.

Desprès de la breu introducció, ens vam aixecar i vam començar a caminar per l'aula, crec que per perdre la tensió i per deixar-nos anar, i pel que vaig veure en els meus companys i companyes (les seves cares, riures...) va resultar bastant efectiu de cara als "jocs" que fariem desprès. 

Per parelles ens vam seure un davant de l'altre i es tractava de, durant cinc minuts, mirar els ulls de la persona que teniem davant. Personalment, els primers dos o tres minuts van ser molt incòmodes i tensos, encara que ja coneixia a qui tenia davant. Aquesta situació normalment es trencava amb un somriure que s'escapava sol. Però a partir del tercer minut, aproximadament, la meva situació va canviar: ja no reia i fins i tot era capaç de fixar-me en detalls que en els darrers tres anys no m'hi havia fixat. 

Tot seguit de compartir les nostres experiències amb la resta de la classe, cosa que valoro i crec que ens ajuda a tots ja que és una manera d'expressar el que has sentit amb els altres i veure el que han sentit els companys, ens vam posar un altre cop amb la parella d'abans. Amb un llapis i un paper en blanc, havíem de dibuixar l'altra persona sense mirar el paper. A mi em va resultar bastant difícil no mirar el paper, però crec que els resultats, tant meu com de la resta, van ser divertits, i va servir, tant per conèixer com per saber, potser, que no fa falta saber dibuixar bé, si hi ha una finalitat al darrera. 

Per finalitzar la classe, vam exposar les nostres "obres d'art" a la resta i vam explicar una anècdota o alguna història del nostre personatge, ja que formen una part molt important per atraure l'atenció dels infants i poder fer que gaudeixin de les activitats que realitzem amb ells. I això d'exposar i explicar, ens va fer treballar una mica la nostra part creativa, fonamental per al treball de mestre/a, i així practicar una mica el parlar en públic. 

PD: adjunto alguna de les imatges d'algun dibuix!