Dibuix automàtic

Una de les classes d'Educació Visual i Plàstica més significatives per a mi va ser la del dibuix automàtic.

A la classe la consigna va ser la següent: es posava una música, s’apagaven els llums i havíem de tancar els ulls i un company ens havia de fer un dibuix a la esquena; a la mateixa vegada que el company ens feia el dibuix, nosaltres el teníem que reproduir en un paper amb llapis de colors. Un cop acabat el dibuix, els rols s’intercanviaven.

Per finalitzar, un cop acabada l’activitat, s’havia de completar aquest dibuix omplint els buits amb colors i diferents tècniques.

Aquesta activitat pot tenir molt d’interès a infantil ja que, d’aquesta manera, els infants es relacionen entre ells. A vegades el contacte entre infants és difícil i així no es fa tan violent.

D’altra banda, buscar formes en dibuixos fets a l’atzar afavoreix la creativitat. Una prova d’això és la diversitat tan gran de resultats que han aparegut a classe partint d’una mateixa tècnica.

Per fer aquest dibuix es poden utilitzar diferents materials i tècniques: fons blanc o negre; colors, ceres, retoladors o aquarel·les; fer-ho sols, amb algú dibuixant a l’esquena o que algú mogui la mà d’un altre (com vam poder experimentar en la classe que va dur a terme Sandra).

Per saber més:

Automatismesurrealista

Dibuixautomàtic

Amanda Rodríguez