Aquesta entrada pretèn ser una reflexió de l'experiència de realitzar un conte.
Per començar, se'ns va proposar d'escollir una escultura o obra del carrer i
investigar el procés de creació de l’obra de l’autor, i a partir d’aquí,
inventar-nos un conte que girés entorn de l’obra seleccionada.
Em va agradar la consigna que se’ns va donar perquè va
impulsar una cerca d’obres de carrer amb l’esperança de trobar alguna que ens
inspirés una bona història. Podíem fer una història que expliqués com va ser creada
l’obra, o simplement una en la que l’obra fos la protagonista...

Cada un d’aquests aspectes que conforma l’elaboració del conte
constitueix un paper molt important als ulls de la persona que el té entre les
mans un cop ja està acabat. La globalitat del conte amb cada un dels seus
detalls caracteritza el missatge que vol transmetre amb la narrativa i les
il·lustracions.
Personalment, em va agradar que se’m proposés el repte de
fer un conte. Va suposar una oportunitat per fer volar la imaginació tot
buscant que la obra triada, en el meu cas una escultura (Miraestels) tingués
alguna cosa a dir-nos.
Abans de la definitiva, van sorgir moltes idees a
desenvolupar una història al voltant de l’escultura, vaig anar tirant del fil
de cadascuna d’elles fins que me’n adonava que m’estancava sempre en el mateix
punt del conte i aleshores ho deixava córrer.
L’última versió va aparèixer més fluida que totes les
altres, quan ja em semblava que havia gastat totes les idees. Em va convèncer i
em vaig posar a imaginar-me com il·lustraria cada escena. Vaig decidir aviat
que utilitzaria llapis de colors per pintar els dibuixos, perquè la meva
intenció que donés una impressió de senzillesa.
El dia que havíem de presentar els contes, vam compartir les
experiències d’elaborar-los de cadascú i vam veure cada una de les produccions.
Penso que aquest moment de compartir el conte que ha fet cadascú (i en totes
les altres activitats també) va ser molt ric i la millor forma de tancar
l’activitat. Després d’estar immers en la pròpia elaboració durant un temps és
bonic quan arriba el moment en que l’altre deixa que t’immergeixis una mica en
la seva elaboració així com convidar als altres a que es passegin en el teva.
Com a recurs didàctic per a fer amb infants, sobretot me l’imagino
funcionant amb un plantejament de treball en grup col·laboratiu. Si el fet de dibuixar
i pintar espontàniament ja és un plaer pels infants, ficar-hi la imaginació
creant petites històries i situacions que sorgeixen unint les aportacions de
tots, ha de convertir-se en algo màgic!
Júlia.
Júlia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario