FEM UN CONTE!

Aquesta entrada pretèn ser una reflexió de l'experiència de realitzar un conte.  

Per començar, se'ns va proposar d'escollir una escultura o obra del carrer i investigar el procés de creació de l’obra de l’autor, i a partir d’aquí, inventar-nos un conte que girés entorn de l’obra seleccionada.

Em va agradar la consigna que se’ns va donar perquè va impulsar una cerca d’obres de carrer amb l’esperança de trobar alguna que ens inspirés una bona història. Podíem fer una història que expliqués com va ser creada l’obra, o simplement una en la que l’obra fos la protagonista...

En el procés de realització del conte, vam haver de tenir en compte que la història tingués un sentit i ens resultés atractiva, així com el disseny de les il·lustracions, els materials que utilitzaríem per fer-les, els colors, la narrativa del conte, l’extensió i la situació del text, la lletra que utilitzaríem per escriure’l, el format del conte que triaríem, quins fulls, la mida, i per últim, clar, el títol.

Cada un d’aquests aspectes que conforma l’elaboració del conte constitueix un paper molt important als ulls de la persona que el té entre les mans un cop ja està acabat. La globalitat del conte amb cada un dels seus detalls caracteritza el missatge que vol transmetre amb la narrativa i les il·lustracions.

Personalment, em va agradar que se’m proposés el repte de fer un conte. Va suposar una oportunitat per fer volar la imaginació tot buscant que la obra triada, en el meu cas una escultura (Miraestels) tingués alguna cosa a dir-nos.

Abans de la definitiva, van sorgir moltes idees a desenvolupar una història al voltant de l’escultura, vaig anar tirant del fil de cadascuna d’elles fins que me’n adonava que m’estancava sempre en el mateix punt del conte i aleshores ho deixava córrer.

L’última versió va aparèixer més fluida que totes les altres, quan ja em semblava que havia gastat totes les idees. Em va convèncer i em vaig posar a imaginar-me com il·lustraria cada escena. Vaig decidir aviat que utilitzaria llapis de colors per pintar els dibuixos, perquè la meva intenció que donés una impressió de senzillesa.

En quant a la narrativa del conte, per sorpresa meva, després de mostrar el conte només amb les il·lustracions a la Roberta i contrastar juntes les opinions sobre aquest, vaig decidir no afegir-li el text, de manera que qualsevol que se’l mirés pogués interpretar una cosa diferent.

El dia que havíem de presentar els contes, vam compartir les experiències d’elaborar-los de cadascú i vam veure cada una de les produccions. Penso que aquest moment de compartir el conte que ha fet cadascú (i en totes les altres activitats també) va ser molt ric i la millor forma de tancar l’activitat. Després d’estar immers en la pròpia elaboració durant un temps és bonic quan arriba el moment en que l’altre deixa que t’immergeixis una mica en la seva elaboració així com convidar als altres a que es passegin en el teva.

Com a recurs didàctic per a fer amb infants, sobretot me l’imagino funcionant amb un plantejament de treball en grup col·laboratiu. Si el fet de dibuixar i pintar espontàniament ja és un plaer pels infants, ficar-hi la imaginació creant petites històries i situacions que sorgeixen unint les aportacions de tots, ha de convertir-se en algo màgic!

Júlia.