Durant aquest curs he gaudit molt experimentat i creant, aquesta assignatura m'ha donat l'oportunitat d'aprendre a viure i veure l'art amb uns altres ulls.
Des de petita m'agrada molt la plàstica, però sempre he tingut vergonya per mostrar les meves creacions ja que no hem semblaven "ben fetes".
Gràcies als treballs que he anat fent durant aquest curs m'he adonat que no he de sentir vergonya ni inseguretat, l'important és gaudir amb el procés, deixar anar la nostra creativitat i imaginació.
Una de les activitats que més em va marcar durant el curs va ser la visita a l'exposició de Santa Mónica.
Prèviament havíem treballar amb el vídeo "La educación prohibida" i l'article "El mobiliario si importa en la escuela", aquesta visita va ser una mena de tancament per la creació del meu nou concepte d'art.
A Santa Mònica se'ns presentava un seguit de projectes i experiències dutes a terme en diferents escoles de Barcelona. Tots aquests centres tenen un objectiu comú, treballar amb els alumne de forma integral i globalitzada a través del treball de projectes artístics.
Alguns d'aquests projectes incitaven el contacte dels alumnes amb el barri, d'altres feien que els nens i nenes de l'escola poguessin donar la seva opinió en decisions del centre.
![]() |
Projecte de millora dels lavabos |
![]() |
Maqueta feta per nens de 5é i 6é |
Com a conclusió, tant de la visita a Santa Mònica com a l'assignatura, he descobert que l'art a l'educació no és una assignatura on els nens dibuixen el que la mestra els hi diu, ha de ser molt més. L'art i l'assignatura de visual i plàstica ha de permetre als alumnes gaudir, experimenta i crear un espai de creativitat comú on poder expressar-se de forma lliure. No ha de quedar tancat a les quatre parets de l'aula, ni en una o dues hores de l'horari escolar.
Iris Valle Garcés (Avaluació única)
No hay comentarios:
Publicar un comentario