Vaig dur a terme la classe el 28
d’abril del 2016 i la meva intenció era realitzar una activitat que pogués
relacionar els sentiments i les emocions dels infants amb l’art. Moltes vegades
no sabem com començar a tractar aquest tema i penso que relacionar-lo amb la
plàstica dóna molt joc. L’activitat constava de dues parts.
En la primera, que és individual, s’ha
de plantejar una qüestió als infants, la qual pot sortir d’un tema que estiguem
tractant a l’aula, d’un tema del qual ens interessi parlar, d’un conflicte de
classe... Pot ser qualsevol pregunta sempre que tingui la intenció de fer
reflexionar als infants i de fer-los posar paraules al seus pensament. Per exemple:
“Com em sento?”, “Com em sento en relació a ...?”, “Com estic avui?”; o si ho
volem relacionar més amb l’educació visual i plàstica: “De quin color em sento
avui?”, “Amb quina forma relaciono el meu estat d’ànim?”, etc. L’objectiu és
plasmar en un full DIN A4 la resposta a la pregunta que els hem formulat. A la
classe, vaig proposar “Com em veig en un futur?” i la tècnica era completament
lliure: podia ser collage, dibuix realístic, dibuix abstracte; es podien
utilitzar llapis, ceres, retoladors... Amb els nens i nenes, però, potser és
millor acotar una mica més la tècnica i decidir nosaltres quina faran servir. Una
vegada tothom ha acabat la seva representació, és el moment d’explicar als
companys què han fet i què volien transmetre.
La segona part és en petit grup i la
intenció és similar. Es tracta de fer que els infants responguin a la mateixa
pregunta (o similar però adaptada) en grup. És a dir, l’objectiu és que parlin
i es comuniquin entre ells per poder arribar a un acord tot pensant sobre els
seus propis sentiments i emocions per tal de poder-ho expressar mitjançant el
Land Art. El mestre o la mestra ha d’explicar de què tracta aquesta tècnica de
forma resumida i ha d’ensenyar exemples als infants.
El Land Art va aparèixer als Estats
Units als anys 60-70 i va ser una manera de treure l’art del seu context
“normal”, els museus. Es tracta d’utilitzar els materials de la natura i el paisatge
natural com a base. Aquests poden ser pedres, branques, aigua, cordes, pigments,
etc. però sempre intentant que no estiguin manipulats en excés, ja les obres
queden a la natura i per tant estan a mercè dels fenòmens naturals (com la
pluja, el vent, l’erosió...). És bàsic fotografiar-les per a tenir un suport on
poder contemplar-les sempre que es vulgui, tant de les obres a petita escala
com de les a gran escala i tant de les que es fan en interior com de les que es
fan en exterior.
Robert Smithson (1938 – 1973) va ser el creador de l’expressió
Land Art. Feia arts plàstiques, pintura i escultura minimalista, entre d’altres,
i d’aquesta va acabar sorgint una nova forma d’art. Va realitzar moltes obres
però també va escriure teoria per tal d’explicar què significava aquesta nova
expressió artística.
(EXEMPLES DE ROBERT SMITHSON)
Quan els infants hagin acabat de fer les seves pròpies creacions de Land Art, hauran d’explicar als seus companys què volien transmetre. Per acabar, la mestra o el mestre, farà fotografies de totes les obres, les quals després es poden penjar a l’aula.
Penso que va ser una activitat molt interessant en la qual tothom es va poder expressar lliurement i sense cap tipus de prejudici. A més, el fet de sortir a l’exterior és sortir de la monotonia i de l’habitual, per això crec que és bo i molt adequat fer-ho amb els infants.
Aquí
teniu més informació sobre Robert Smithson i aquí
trobareu informació sobre diferents festivals de Land Art a Europa.
ALBA PERIBÁÑEZ
DIDÀCTICA DE L'EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA
No hay comentarios:
Publicar un comentario