Alumnos de Educación Visual i Plástica

sábado, 20 de abril de 2019

EXPOSICIÓ JAUME PLENSA MACBA


El dia 11 d’abril, vam anar al MAGBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, a mirar una exposició del Jaume Plensa.

La Roberta, la professora de l’assignatura ens va donar dues opcions.
Ella havia penjat material sobre aquest autor al campus, així doncs, podíem anar a l’excursió havent mirat els vídeos i informant-nos sobre l’autor o anar sense saber res d’ell.
En el meu cas, l’únic que sabia d’ell, era que feia cares de bebès molt grosses, ja que les havia vist a Madrid, i a part el meu cosí treballa en un taller on ajuden en Jaume a crear les obres més grosses, és per això que tenia moltes ganes d’anar i conèixer més sobre el seu art.  

El primer que ens vam trobar al entrar a l’exposició, va ser un gran interrogant de ferro. L’entrada era fosca, i amb unes bigues de ferro també que travessava el sostre de costat a costat.
Al final d’aquest passadís hi havia una bola gegant feta amb notes musicals, i també de ferro, i allà ja hi havia més llum.
Aleshores arribaves a una sala gran, on les parets estaven plenes d’ampolles i noms de personatges famosos. Al centre de la sala hi havia una cortina de lletres de ferro, on estaven escrits els drets dels humans en anglès i que trencava el silenci de la sala quan alguna persona passava pel mig.
En aquesta sala principal també hi havia unes fotografies de cuines, sense persones i completament diferents unes de les altres. Hi havia dues sales més petites que s’ho accedia des de la gran, on hi havia un gong  en cada una, que es podia tocar.

Hi havia sortida a la terrassa, on hi havia uns arbres amb persones que els abraçaven, i aquestes persones eren fetes de ferro i tenien paraules i noms escrits. De camí en aquesta sortida, hi havia unes figures de nens petits de ferro, que penjaven unes paraules. 

 Al costat de la sala principal, també hi havia com un monument de la guerra, on hi havia bombes i com una mena de sacs,

La sala que més em va impressionar va ser una que estava plena de portes, i a les portes hi havia paraules escrites com per exemple, amor, mort, vida, pare, mare... i al mig de la sala una ampolla on no parava de caure aigua, que feia de música en aquella sala tan silenciosa.

Si seguies el recorregut, arribaves a una sala on hi havia uns caps amb cares molt grossos, posats sobre unes fustes també grosses i allargades, i si t’hi fixaves bé, veies uns dibuixos a les parets que figuraven cares també.

L’exposició acabava amb un conjunt de llibres i vídeos sobre Jaume Plensa i la seva obra, on podies seure i llegir i escoltar una mica més de la seva vida i el perquè de la seva obra.

En general va causar sensació de dubte, de no entendre el perquè de les seves obres i no vam trobar el sentit a gairebé ninguna, però crec que també és la gràcia de l’art.
Pels infants és un art molt bonic de veure sobretot per les seves dimensions, però pot ser alguna obra podria fer-lis por. 

Per acabar, haviem de sortir de l'exposició amb tres paraules per a definir-la, i les treballariem al seguent dia a classe entre tots.

Adjunto una sèrie de fotografies de l'expossició. 

Encara que l’exposició ja s’ha acabat, en aquest enllaç es pot trobar molta informació d’ell. https://www.macba.cat/ca/expo-jaume-plensa


Resultat d'imatges de exposicio jaume plensa macba

Imatge relacionada

Imatge relacionada
Resultat d'imatges de exposicio jaume plensa macba







No hay comentarios:

Publicar un comentario