El dia 11
d’abril, vam anar al MAGBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, a mirar una exposició
del Jaume Plensa.
La Roberta,
la professora de l’assignatura ens va donar dues opcions.
Ella havia
penjat material sobre aquest autor al campus, així doncs, podíem anar a l’excursió
havent mirat els vídeos i informant-nos sobre l’autor o anar sense saber res d’ell.
En el meu
cas, l’únic que sabia d’ell, era que feia cares de bebès molt grosses, ja que
les havia vist a Madrid, i a part el meu cosí treballa en un taller on ajuden en
Jaume a crear les obres més grosses, és per això que tenia moltes ganes d’anar
i conèixer més sobre el seu art.
El primer
que ens vam trobar al entrar a l’exposició, va ser un gran interrogant de ferro.
L’entrada era fosca, i amb unes bigues de ferro també que travessava el sostre
de costat a costat.
Al final d’aquest
passadís hi havia una bola gegant feta amb notes musicals, i també de ferro, i
allà ja hi havia més llum.
Aleshores
arribaves a una sala gran, on les parets estaven plenes d’ampolles i noms de
personatges famosos. Al centre de la sala hi havia una cortina de lletres de
ferro, on estaven escrits els drets dels humans en anglès i que trencava el
silenci de la sala quan alguna persona passava pel mig.
En aquesta
sala principal també hi havia unes fotografies de cuines, sense persones i
completament diferents unes de les altres. Hi havia dues sales més petites que
s’ho accedia des de la gran, on hi havia un gong en cada una, que es podia tocar.
Hi havia
sortida a la terrassa, on hi havia uns arbres amb persones que els abraçaven, i
aquestes persones eren fetes de ferro i tenien paraules i noms escrits. De camí en aquesta sortida, hi havia unes figures de nens petits de ferro, que penjaven unes paraules.
La sala que
més em va impressionar va ser una que estava plena de portes, i a les portes hi
havia paraules escrites com per exemple, amor, mort, vida, pare, mare... i al
mig de la sala una ampolla on no parava de caure aigua, que feia de música en
aquella sala tan silenciosa.
Si seguies
el recorregut, arribaves a una sala on hi havia uns caps amb cares molt grossos,
posats sobre unes fustes també grosses i allargades, i si t’hi fixaves bé,
veies uns dibuixos a les parets que figuraven cares també.
L’exposició
acabava amb un conjunt de llibres i vídeos sobre Jaume Plensa i la seva obra,
on podies seure i llegir i escoltar una mica més de la seva vida i el perquè de
la seva obra.
En general
va causar sensació de dubte, de no entendre el perquè de les seves obres i no
vam trobar el sentit a gairebé ninguna, però crec que també és la gràcia de l’art.
Pels infants és un art molt bonic de veure sobretot per les seves dimensions, però pot ser alguna obra podria fer-lis por.
Per acabar, haviem de sortir de l'exposició amb tres paraules per a definir-la, i les treballariem al seguent dia a classe entre tots.
Adjunto una sèrie de fotografies de l'expossició.
Per acabar, haviem de sortir de l'exposició amb tres paraules per a definir-la, i les treballariem al seguent dia a classe entre tots.
Adjunto una sèrie de fotografies de l'expossició.
Encara que
l’exposició ja s’ha acabat, en aquest enllaç es pot trobar molta informació d’ell.
https://www.macba.cat/ca/expo-jaume-plensa
No hay comentarios:
Publicar un comentario