Paraules representades

Hola, hola companys i companyes!

Bé, avui us faré un petit recordatori de les sessions dels dies 26 i 28 de febrer, anem a fer memòria. El primer dia, quan vàrem arribar a la classe, la professora que venia en lloc de la Roberta ens va demanar que anéssim a passejar en grups pel campus durant 10 minuts i que, després de fixar-nos en diversos espais, ens paréssim a un que ens cridés l'atenció i l'analitzéssim. Textura, olors, sentiments, emocions, formes, colors... ens havíem de fixar en tot allò que fes que fos especial i que fos motiu pel qual ens havíem parat allà. 

Finalitzat el temps, havíem de tornar a classe i fer una llista de tot el que ens havia cridat l'atenció. Un cop realitzada aquesta llista havíem de triar una sola paraula que el definís totalment i a partir d'aquí fer un collage que la representés i enllaçar-ho amb pel·lícules, cançons... que ens recordés a aquella paraula. 

Així doncs el segon dia, després de posar en comú totes les idees i d'haver plantejat com s'enfocaria el collage, ens vàrem posar mans a l'obra. Alguns grups ja havien començat a realitzar-lo el dia anterior, d'altres l'havien començat però com que no agradava com quedava van tornar a començar de zero... No obstant això, tot i les presses, tots els grups ho vam presentar aquell dia. Voleu tornar a veure'n els resultats? Mireu quines obres d'art!

El que més va cridar l'atenció de les presentacions és que tots els grups van transmetre la mateixa paraula: CALMA. Ens sorprenia com a la universitat podíem trobar-hi tants llocs diferents que transmetessin el mateix. Realment va ser una activitat que ens va agradar molt tot i que la falta de temps va ser un impediment per deixar fluir tota la creativitat que ens hagués agradat mostrar.

Personalment, aquesta activitat em va fer pensar en la diferència entre veure i mirar. Què vull dir amb això? Veure és l'acció de percebre quelcom de manera més o menys involuntària i només ho pot fer qui té el sentit de la vista, en aquest cas, passem cada dia per molts dels racons escollits però no ens hi fixem. En canvi, mirar és voluntari, és prestar atenció a quelcom. En aquest cas, ens vàrem fixar en les característiques més essencials de cada racó i ens va donar l'oportunitat de descobrir què el feia tan especial.

Des del meu punt de vista, aquesta activitat ens pot oferir eines per dur a terme la nostra tasca com a mestres d'infantil, ja que la majoria de vegades se'ls demana als infants que dibuixin quelcom en concret, sempre amb pautes i deixant poc espai a la creativitat de cada infant. És per això que considero convenient aplicar activitats d'aquest caire perquè potencien, a part de la creativitat, l'esperit observador dels nens i nenes i els obliga a pensar de manera autònoma sense seguir patrons establerts.

Dit això, durant el nostre dia a dia què us sembla si deixem de veure tant i mirem més? Que hi ha molt per descobrir!!

Cristina Gibert Coll