El mestre està present

Avui ha estat el primer dia de l’assignatura. A l'entrar a l’aula ens hem assegut en cercle i la mestra ens ha presentat el contingut a treballar a l’assignatura i alguna part de pla docent.

La primera sessió l’hem titulat “El mestre està present”, hem fet una pluja d’idees sobre els conceptes de mestre i art i la relació entre ells. També hem explicat que és per nosaltres l’art i quina experiència tenim respecte aquest. Les nostres experiències són molt similars: “no sabem dibuixar”, “a l’escola de petits et donaven un full per pintar”, “no podies sortir de la ratlla al pintar”, “el dibuix no era lliure”, “és una forma de tenir als infants asseguts” entre d’altres. Un cop finalitzada aquesta pluja d’idees la mestra ens ha presentat un llibre de la Beatrice Alemagna que es titula “ ¿Què es un niño?”. Aquest llibre explica des de visió dels infants com viuen ells el dia a dia i les accions dels adults. És un llibre que personalment m’ha fet reflexionar sobre com els adults ens compliquem les coses i com les viuen els infants. Sovint sense donar-nos compte fem accions que repercuteixen als infants, per ells som un exemple a seguir i en aquestes edats, hem de tenir molt present que tot el que fem pot ser reproduït per ells, per tant considero molt important no perdre l’esperit de ser un nen/a.

                                                

L’altra part de la sessió l’hem dedicat a entrar en contacte amb nosaltres mateixos. Amb un company havíem de mirar-nos als ulls fixament durant 5 minuts. Al principi la gran majoria de nosaltres estarà dispers, es reia i li costava mantenir el contacte visual. A mesura que anaven passant els minuts, la concentració en el company era major i amb prou feines escoltaves riures o sorolls. Els 5 minuts es van passar molt de pressa i em vaig adonar que feia molt de temps que no mirava a ningú tant de temps als ulls. Cadascú va comentar com s’havia sentit i quines sensacions havia viscut, alguns dels comentaris que has sortit són : “estava molt nerviosa”, “m’ha sentit segura”, “al principi estava distreta però després m’he concentrat”, “el temps m’ha passat molt ràpidament”, “he sentit pau i complicitat amb el company/a”, entre d’altres. Per mi ha sigut un exercici molt enriquidor, ja que feia molt temps que no mirava a ningú als ulls i m’he adonat que quan mires a una persona als ulls et pot transmetre molts sentiments e inquietuds. De cara a la nostra feina com a mestres és molt important mirar als infants als ulls per transmetre seguretat i confiança i per saber que els hi esta passant a ells, si tenen la mirada trista, si estan enfadats, si estan malalts, entre d’altres. Les mirades transmeten molt i durant el dia són pocs els moments que dediquem a mirar-nos als ulls. Jo per exemple, vaig per carrer mirant el mòbil i em perdo moltes mirades, a partir d’ara intentaré mirar més als ulls de la gent, ja que et donen molta informació a més de rebre i transmetre emocions.

En acabar l’activitat hem visualitzat un vídeo sobre la perfromance de la Marina Abramović titulada “The Artist Is Present” que va fer al museu MOMA durant 3 mesos. Aquesta consistia a seure en una cadira i col·locar davant d’ella una altra cadira per totes aquelles persones que volguessin seure i mirar-la als ulls. L’artista es va preparar durant més d’un any per dur a terme aquesta performance, en un principi ningú pensava que sortiria be, ja que a Nova York la gent va sempre corrent i amb presses, però per sorpresa de tots, les cues eren d'hores. En aquest enllaç trobareu el vídeo on explica la performance de la qual us he parlat i les reflexions de la mateixa artista.

Després de comentar el vídeo i la importància que els artistes facin obres efímeres, és a dir que ells son els protagonistes de l’obra i aquesta no te una duració en el temps ni es material, sinó que desapareix en acabar la performance, hem visualitzat el següent vídeo IN TED https://www.youtube.com/watch?v=M4so_Z9a_u0. En aquest l’artista Marina Abramović explica en una conferència experiències viscudes realitzant obres efímeres i la pròxima obertura de l’Institut Marina Abramović (MAI) on la gent podrà anar a viure una experiència única, abandonant durant 6 hores les tecnologies. Durant 6 hores es dedicaran ells, algunes de les accions que podran viure allà són: caminar lent, beure aigua, passar per les diferents càmeres, dormir, visualitzar una pel·lícula, entre d’altres.

Com ja he dit anteriorment és molt important mirar als ulls i transformar en senzill aquelles activitats que ens resulten complicades.

Com a mestres amb els infants també podem fer que connectin amb ells i amb els companys, ja que això, fomentarà la cohesió del grup. Els proposarem que es mirin als ulls durant 2 minuts i passat aquest temps canviarem de company/a. Hem de transmetre als infants la importància d’entendre’s amb una mirada i de la importància que té mirar als ulls i viure tot allò que fem. És una activitat que es pot aplicar a tots els nivells escolars i que fomentarà les relacions entre companys/es i la descoberta d’un mateix.

Espero que us hagi agradat i us serveixi per practicar tant amb infants com amb adults.

Olalla Sanz Marin