El mestre està present

Avui ha estat el primer dia de l’assignatura. A l'entrar a l’aula ens hem assegut en cercle i la mestra ens ha presentat el contingut a treballar a l’assignatura i alguna part de pla docent.

La primera sessió l’hem titulat “El mestre està present”, hem fet una pluja d’idees sobre els conceptes de mestre i art i la relació entre ells. També hem explicat que és per nosaltres l’art i quina experiència tenim respecte aquest. Les nostres experiències són molt similars: “no sabem dibuixar”, “a l’escola de petits et donaven un full per pintar”, “no podies sortir de la ratlla al pintar”, “el dibuix no era lliure”, “és una forma de tenir als infants asseguts” entre d’altres. Un cop finalitzada aquesta pluja d’idees la mestra ens ha presentat un llibre de la Beatrice Alemagna que es titula “ ¿Què es un niño?”. Aquest llibre explica des de visió dels infants com viuen ells el dia a dia i les accions dels adults. És un llibre que personalment m’ha fet reflexionar sobre com els adults ens compliquem les coses i com les viuen els infants. Sovint sense donar-nos compte fem accions que repercuteixen als infants, per ells som un exemple a seguir i en aquestes edats, hem de tenir molt present que tot el que fem pot ser reproduït per ells, per tant considero molt important no perdre l’esperit de ser un nen/a.

                                                

L’altra part de la sessió l’hem dedicat a entrar en contacte amb nosaltres mateixos. Amb un company havíem de mirar-nos als ulls fixament durant 5 minuts. Al principi la gran majoria de nosaltres estarà dispers, es reia i li costava mantenir el contacte visual. A mesura que anaven passant els minuts, la concentració en el company era major i amb prou feines escoltaves riures o sorolls. Els 5 minuts es van passar molt de pressa i em vaig adonar que feia molt de temps que no mirava a ningú tant de temps als ulls. Cadascú va comentar com s’havia sentit i quines sensacions havia viscut, alguns dels comentaris que has sortit són : “estava molt nerviosa”, “m’ha sentit segura”, “al principi estava distreta però després m’he concentrat”, “el temps m’ha passat molt ràpidament”, “he sentit pau i complicitat amb el company/a”, entre d’altres. Per mi ha sigut un exercici molt enriquidor, ja que feia molt temps que no mirava a ningú als ulls i m’he adonat que quan mires a una persona als ulls et pot transmetre molts sentiments e inquietuds. De cara a la nostra feina com a mestres és molt important mirar als infants als ulls per transmetre seguretat i confiança i per saber que els hi esta passant a ells, si tenen la mirada trista, si estan enfadats, si estan malalts, entre d’altres. Les mirades transmeten molt i durant el dia són pocs els moments que dediquem a mirar-nos als ulls. Jo per exemple, vaig per carrer mirant el mòbil i em perdo moltes mirades, a partir d’ara intentaré mirar més als ulls de la gent, ja que et donen molta informació a més de rebre i transmetre emocions.

En acabar l’activitat hem visualitzat un vídeo sobre la perfromance de la Marina Abramović titulada “The Artist Is Present” que va fer al museu MOMA durant 3 mesos. Aquesta consistia a seure en una cadira i col·locar davant d’ella una altra cadira per totes aquelles persones que volguessin seure i mirar-la als ulls. L’artista es va preparar durant més d’un any per dur a terme aquesta performance, en un principi ningú pensava que sortiria be, ja que a Nova York la gent va sempre corrent i amb presses, però per sorpresa de tots, les cues eren d'hores. En aquest enllaç trobareu el vídeo on explica la performance de la qual us he parlat i les reflexions de la mateixa artista.

Després de comentar el vídeo i la importància que els artistes facin obres efímeres, és a dir que ells son els protagonistes de l’obra i aquesta no te una duració en el temps ni es material, sinó que desapareix en acabar la performance, hem visualitzat el següent vídeo IN TED https://www.youtube.com/watch?v=M4so_Z9a_u0. En aquest l’artista Marina Abramović explica en una conferència experiències viscudes realitzant obres efímeres i la pròxima obertura de l’Institut Marina Abramović (MAI) on la gent podrà anar a viure una experiència única, abandonant durant 6 hores les tecnologies. Durant 6 hores es dedicaran ells, algunes de les accions que podran viure allà són: caminar lent, beure aigua, passar per les diferents càmeres, dormir, visualitzar una pel·lícula, entre d’altres.

Com ja he dit anteriorment és molt important mirar als ulls i transformar en senzill aquelles activitats que ens resulten complicades.

Com a mestres amb els infants també podem fer que connectin amb ells i amb els companys, ja que això, fomentarà la cohesió del grup. Els proposarem que es mirin als ulls durant 2 minuts i passat aquest temps canviarem de company/a. Hem de transmetre als infants la importància d’entendre’s amb una mirada i de la importància que té mirar als ulls i viure tot allò que fem. És una activitat que es pot aplicar a tots els nivells escolars i que fomentarà les relacions entre companys/es i la descoberta d’un mateix.

Espero que us hagi agradat i us serveixi per practicar tant amb infants com amb adults.

Olalla Sanz Marin

Per que dibuixar?

Per començar, vam arribar a classe i a la pissarra hi estava escrita aquesta frase: Per què dibuixar?, la mestra va preguntar-nos això mateix i llavors, nosaltres vam començar a donar motius pels quals dibuixem. Dibuixem per relaxar-nos, per entreteniment, per concentrar-nos, per imaginar, per expressar, copiar, recordar, etc. Van ser moltes les opinions dels companys, la meva va ser desconnectar del món, ja que crec que dibuixar implica pensar que vols fer i concentrar-te en allò que estan fent i t’oblides de la resta.

Seguidament, l’apunt verbal de la mestra va ser dir-nos que el dibuix és la base de les altres arts, que és un llenguatge que s’ha d’explorar i que pertany a un procés en el qual no hi ha bé ni malament sinó, creacions diferents que permeten veure diferents coses que s’expressen sense paraules. Pel que fa al dibuix lliure a les escoles. Es creu que no és productiu si no es fa amb un per què darrere, un procés i un observador que l’analitza.

Un cop dit això, la mestra va plantejar que dibuixéssim. Com sempre el murmuri de la classe va sortir amb comentaris com (jo no sé dibuixar, què faré, no em sortirà bé…). La mestra va explicar-nos que el primer dels tres dibuixos finals serà sense mirar el paper, tot un repte; el segon, es farà amb la mà esquerra, al·lucinant; i el tercer i últim, amb la mà que vulguem, mirant o no. A continuació, us deixo les fotografies de la meva creació:

Pel que fa a les imatges, es pot veure que hi ha una millora clara des del primer dibuix fins al tercer, referint-me a la similitud amb la model i quant a detalls. No obstant això, al primer dibuix (sense mirar) els traços són més segurs que els altres, sembla que no hi ha dubte a l’hora de dibuixar i això, és així perquè juga la nostra part dreta del cervell irracional i espontània. El tercer dibuix, per contra, els traços són insegurs, no són tan clars i hi ha més repàs de línies, ja que treballa la part esquerra del cervell, la racional. Un cop acabats els dibuixos, els vam posar un al costat de l’altre i vam aixecar-nos per veure les creacions dels companys/es de classe i vam comentar-les de manera general i també individual expressant que havíem sentit en fer-los. Jo, no ho vaig compartir però aquella activitat m’havia tornat a la infància, on aquesta disciplina/art era més comú i no inexistent, com ara a l’adultesa.

Per una banda, crec que aquesta activitat feta d’aquesta manera només és per adults, ja que per als infants realitzar un dibuix sense mirar potser els costaria massa. Malgrat això, dibuixar amb la mà esquerra sí que crec que ho podrien fer. Aquesta activitat hauria d’estar relacionada amb alguna finalitat didàctica, ja que com he mencionat, normalment i sobretot a l’escola, no es dibuixa perquè sí. Una d’aquestes podria estar relacionada amb el cervell i els seus dos hemisferis, és a dir, un cop els infants facin els seus dibuixos s’introduiria el tema del cervell com a element important a l’hora de fer-los.

D’altra banda, amb els dibuixos es poden fer una gran varietat d’activitats artístiques adequades per les diferents edats dels infants i moment maduratiu. Per poder fer-ho de manera adequada i coherent s’ha d’observar molt als infants i conèixer les habilitats i destreses de cada nen i nena per poder adaptar les activitats. Algunes d’aquestes activitats les podeu trobar al següent blog de PequeOcio i, més a més, l’App anomenada Pinterest és molt útil per poder trobar idees d’activitats infantils (o qualsevol tema) i des del meu punt de vista és molt recomanables que, estimats lectors, la descarregueu i l’exploreu.

Finalment, i en acabar aquell dia d’expressió artística amb el dibuix ens va quedar tres dibuixos més per fer a casa. Aquests es feien a través d’un model que podia ser alguna cosa més que no un rostre i jo vaig escollir la mà. Hauríem de dibuixar la silueta d’aquesta, les ombres (blanc i negre) i en el sisè, fer-ho amb formes geomètriques. Aquests dibuixos són molt observacionals, és a dir, has de mirar molt curosament el model per poder realitzar qualsevol dels tres. Crec que impliquen més concentració i minuciositat i per acabar els deixo perquè pugueu veure’ls.

Moltes gràcies, espero poder haver donat idees i que les pugueu fer servir en totes les seves variants, ja que hi ha un gran ventall de possibilitats.

Sara López Garcia.