El discurs de la imatge en els llibres il·lustrats pot interpretar-se a
partir de la pragmàtica, ja que hi podem trobar elements que poden guiar un
lector a desxifrar les claus de la lectura del text, de la coherència i dels
objectius comunicatius. La percepció no pot separar-se de la comprensió: tot
acte de mirar implica voler saber allò que es veu. La imatge que se’ns presenta
fa de guia del text, però de cap manera el condiciona, perquè aquest també és
capaç de transmetre altres idees que la imatge no ha captat. Per tant, en
aquest sentit, l’il·lustrador té el poder de posar en relleu el que ell creu
que és necessari destacar, però també pot tenir en compte el receptor a l’hora
de crear les imatges per adaptar-les a un públic determinat.
Aquesta va ser la primera part de la sessió: parlar de les imatges en els
llibres il·lustrats, després d’analitzar els diferents llibres de poemes
infantils que havíem portat.
La segona part de la
sessió va ser un xic més diferent. Cada un triava un poema dels diferents
llibres que havíem portat i a partir del poema escollit, havíem de crear una
imatge relacionada amb l’escrit o amb les emocions, sentiments... que ens
provoques aquest a partir de la tècnica del collage. Per a fer-ho, disposàvem
d’un seguit de fulls amb milers de línies treballats anteriorment a l’aula,
algunes revistes, cola i tisores.
Parlant des d’un punt de
vista més personal, m’adono de la importància d’aquesta activitat, no només
pels infants sinó també per a nosaltres, els adults. I és què és una activitat
totalment lliure sense condicionants, només el material, tanmateix, aquesta et
porta a un món tant lluny del nostre, tant lluny del món de les persones grans;
un món on la imaginació, la creativitat, l’abstracte i la interpretació són els
principals protagonistes.
Mariona Martín Muñoz
No hay comentarios:
Publicar un comentario