LA IMATGE (18/10/2016)

El discurs de la imatge en els llibres il·lustrats pot interpretar-se a partir de la pragmàtica, ja que hi podem trobar elements que poden guiar un lector a desxifrar les claus de la lectura del text, de la coherència i dels objectius comunicatius. La percepció no pot separar-se de la comprensió: tot acte de mirar implica voler saber allò que es veu. La imatge que se’ns presenta fa de guia del text, però de cap manera el condiciona, perquè aquest també és capaç de transmetre altres idees que la imatge no ha captat. Per tant, en aquest sentit, l’il·lustrador té el poder de posar en relleu el que ell creu que és necessari destacar, però també pot tenir en compte el receptor a l’hora de crear les imatges per adaptar-les a un públic determinat.

Aquesta va ser la primera part de la sessió: parlar de les imatges en els llibres il·lustrats, després d’analitzar els diferents llibres de poemes infantils que havíem portat.

La segona part de la sessió va ser un xic més diferent. Cada un triava un poema dels diferents llibres que havíem portat i a partir del poema escollit, havíem de crear una imatge relacionada amb l’escrit o amb les emocions, sentiments... que ens provoques aquest a partir de la tècnica del collage. Per a fer-ho, disposàvem d’un seguit de fulls amb milers de línies treballats anteriorment a l’aula, algunes revistes, cola i tisores. 

Parlant des d’un punt de vista més personal, m’adono de la importància d’aquesta activitat, no només pels infants sinó també per a nosaltres, els adults. I és què és una activitat totalment lliure sense condicionants, només el material, tanmateix, aquesta et porta a un món tant lluny del nostre, tant lluny del món de les persones grans; un món on la imaginació, la creativitat, l’abstracte i la interpretació són els principals protagonistes. 

Mariona Martín Muñoz

La línia

Al principi de la sessió vam veure un petit vídeo sobre diferents obres de diversos artistes. Per exemple Picasso i Pollock, per poder comparar com utilitzaven el tractament de la línia al seu treball.

Tot seguit, la Roberta va escriure a la pissarra la paraula "Línia". Havíem de sortir i posar els adjectius que volguéssim per aquesta paraula. Al principi, vam escriure adjectius molt generals com fina, gruixuda, etc., però després, la mestra ens va indicar que penséssim com si aquesta paraula fos una persona. Aleshores, els adjectius que van sortir van ser molt diferents des del principi, per exemple, contenta, "borde", enfadada, elegant, etc.

Per la realització de la següent activitat vam deixar sobre cadascuna de les taules els objectes de color negre que havíem portat de casa. Entre d'altres, podíem trobar: retoladors, pintura, bolígrafs, colors, etc. Després, vam haver d'aplicar tots els adjectius que havíem pensat per la paraula "línia" a una làmina.

Aquesta primera part va agradar-me molt, tot i que, al final quasi tots vam acabar fent figures que ja coneixíem, com per exemple, cors. Després vam agafar altra làmina i havíem de repetir el procés, però aquesta vegada sense dibuixar figures sinó deixant anar la nostra imaginació fent línies "sense sentit" amb les mateixes consignes que anteriorment.

Crec que és una activitat interessant perquè ens permet treballar amb diferents materials i experimentar com utilitzar cadascú i observar el tipus de dibuix o, en aquest cas, el tipus de línia que podem realitzar.

Amb els infants és una activitat interessant que crec que els podria agradar. Amb aquesta activitat podran veure el tractament de la línia amb diferents materials, per exemple, amb un bolígraf amb el qual la línia serà fina i poc intensa o amb un pinzell gruixut on la línia serà molt més grossa que l'anterior i més intensa.

Un dels dubtes que se'm van ocorre després de la realització de l'activitat, va ser perquè no utilitzàvem diferents colors i no només el negre. Després d'escoltar la resposta de la Roberta, em va fer pensar que moltes vegades "sobrecarreguem" als nens i nenes oferint-los molts materials o possibilitats i acabem oblidant realment l'objectiu que pretenem aconseguir. En aquest cas, no era l'estètica o el color sinó el tractament de la línia amb diferents materials.

Tot seguit, vam realitzar la darrera activitat que consistia en, per parelles, dibuixar qualsevol cosa en un paper de mural. Una persona de la parella es posava davant de l'altre i tancava els ulls permetent al seu company o companya que agafés la seva mà per dibuixar alguna cosa. Després es canviaven els torns.

Finalment, vam intentar identificar objectes, formes, cares, etc., en els gargots que havíem fet per poder així tornar a realitzar l'activitat. Aquesta vegada, però, en comptes de moure a la parella per tot el mural ens quedaven quiets i li dibuixaven el que volíem a l'esquena perquè l'altra persona ho pogués reproduir amb els ulls tancats sobre el mural.

Les pintures rupestres!

Avui cada company i companya ha portat els seus dibuixos a l’aula i els hem pogut veure. Cadascun d’ells semblava l’objecte que havien triat i, per això, podem dir que tots sabem dibuixar. Un cop els hem vist, hem donat la nostra opinió de quin dibuix ens havia costat més de fer.

A més, hem llegit una petita part d’un llibre que s’anomena “Sobre el dibujo” de John Berger. Una de les frases d’aquest autor és “Para el artista dibujar és descubrir”. Durant l’execució dels meus dibuixos m’he donat compte que cada vegada que el dibuixava em fixava més en els detalls de l’objecte. Per tant, estic d’acord amb aquesta frase ja que cada cop que dibuixava l’objecte descobria algun detall o algun aspecte que abans no coneixia.

D’altra banda, ens ha ensenyat un altre llibre on presenta les coves d’Altamira, les quals conserven l’art rupestre del Paleolític. A continuació, cadascú de nosaltres ha pogut experimentar amb aigua i sorra a sobre d’un paper. Ha estat una experiència gratificadora ja que he pogut experimentar amb diferents tipus de sorra, com ara,  quin tipus de sorra pintava més, la seva textura (si era més gruixuda o més fina) i sobretot, i crec que és un dels aspectes més importants i que hem de tenir en compte a l’Educació Infantil és oferir la llibertat de pintar. Us adjunto algunes fotografies de la sessió.

Després, per grups, hem realitzat propostes d’activitats relacionades amb les pintures rupestres per portar-les a terme a l’Educació Infantil. Les propostes que han sortit han estat:

• Primerament treballar i conèixer la prehistòria a través de contes, sortides, com per exemple, al Museu d’Arqueologia de Catalunya, excursions, etc.
• Treballar amb les pintures rupestres a partir d’aigua i amb diferents tipus de sorra o altres materials, com ara, julivert, cafè, safrà, etc. Experimentar amb aquests materials en un paper individualment o col·lectivament, i també, en altres superfícies, com ara, en pedres, en ciment, etc.

Per acabar, penso que és molt interessant que els infants treballin aquesta temàtica ja que ajuda a què coneguin part de la nostra història a través de la investigació i experimentació d’una forma més motivadora i significativa. També, que amb simples materials de la vida quotidiana es pot pintar, sense la necessitat de fer-ho amb pintura o amb llapis de colors.

Sandra Torres Padilla