CAIXES SENSORIALS!

Aquesta sessió com les anteriors que hem anat veient, són sessions programades i dirigides per diferents companys de classe on es porten a terme diferents activitats relacionades amb el tema que ens presenten, en aquest cas van ser dues companyes que mitjançant un suport visual ens van presentar les caixes sensorials i tot el que aquestes comporten.

Ens van començar explicant diferents tècniques i recursos que existien per treballar amb infants amb discapacitat visual i totes les variants que hi havia. Van explicar diferents eines i ens van presentar un seguit de llibres a partir dels quals podríem ajudar aquests infants i que així ells poguessin gaudir a través d'un conte. Aquests havien de ser creats i pensats especialment per aquests infants, i havien de tenir textures tàctils que ells poguessin manipular i experimentar, colors molt vistosos i també seria interessant que a part de la lletra escrita on s'explica la història, estigues escrit en braile i així fossin ells mateixos els que poguessin explicar-la.

Tot seguit abans de presentar l'activitat que anàvem a fer a classe, la Roberta ens va ensenyar un llibre que ella va dissenyar i publicar anomenat "Papu e Filo". Es tracta d'un llibre que va fer per a infants amb discapacitats o dificultats visuals. Tota la història que ens explica el llibre està escrit en italià, angles i en braile, i tots els dibuixos que hi apareixen estan elaborats amb materials tàctils que atreguin l'interès dels infants i que permetin una manipulació i interacció.

Algunes imatges del llibre Papu e Filo:

Per acabar amb la sessió les dues companyes ens van presentar l'activitat que portaríem a terme a l'aula. Es tractava de crear unes caixes sensorials. Aprofitant que arriba la primavera podríem elaborar unes caixes que presentessin la primavera a partir de diferents materials que fossin tàctils. Per parelles o grups, vam portar una caixa de cartró que vam decorar amb diferents materials tenint en compte els materials que utilitzàvem després del que ens havien explicat. Vam utilitzar diferents tipus de paper, també teles, elements naturals i tot allò que fos interessant per a la manipulació.

Van sortir tot tipus de caixes amb dissenys molt interessants i divertits!

Maria Rubert

Imatges de la creació de les caixes i el resultat:

PINTAR AMB ELS DITS

El dia 7 de Març de 2017, vam començar les classes programades per nosaltres mateixos per dur-les a la práctica a l'aula, tot i que la mestra ens ajuda a dur-la a terme. Justament aquest dia he sigut jo, acompanyat de la Júlia, els qui hem realitzat aquesta pràctica. La sessió consistia en pintar amb les mans.

Vam iniciar la classe amb la presentació d'un powerpoint on explicàvem una mica la història de pintar amb les mans i alguns dels primers dibuixos que s'han trobat amb més de 14 mil anys, tant a la Patagònia argentina com a les coves d'Altamira a Cantabria.

Seguidament, en l'àmbit de l'art, el pintor italià Rafael Sanzio va tenir durant molts anys desconcertats als experts en art per haver dibuixat en algunes ocasions, personatges de les seves obres amb sis dits a la mà. Com és el cas de "La Madonna Sixtina", que més endavant es va interpretar com un sisè sentit. Vam afegir una dibuixos animats com els Simpson amb 4 dits, on la raó d'això és simplement que és més fàcil dibuixar 4 dits que 5. I una imatge de Déu en apuests dibuixos que sí en té 5 dits. Segurament, pel tema de la divinitat.

Després vam parlar una mica sobre Miró i alguna de les seves obres pintada amb les mans com "Manos volando hacia las constelaciones".  I vam mostrar unes imatges de pinturas infantils amb les mans per veure el gran ventall de possibilitats que ens ofereix com a mestres.

Seguidament, els beneficis de la Dactilopintura:

1.  Diverteix i entreté als nens.
2.  Desperta la seva expressió artística, la seva creativitat i imaginació.
3.  Potència la seva autoestima.
4.  Estimula la coordinació motora i la psicomotricitat fina de mans i dits.
5. Motiva el seu raonament espacial.
6. Augmenta les seves sensacions tàctils i facilita el seu coneixement de diferents colors i textures.

A més, vam fer la recomanació del llibre "Pintar con los dedos" de Rosa Mª Curto Milà, un recurs que por ser molt útil pels mestres.

La primera activitat va ser crear una pintura amb les mans com a eines.

Abans de la segona activitat vam veure el conte de "El ruc i la somera" d'una mà de contes. I vam introduir l'activitat amb el llibre d'Arianne Faber: "El viaje", per elaborar un conte (de 4 vinyetes) amb les nostres empremtes dactilars.

Amb aquesta pràctica vaig viure en primera persona la importància de la preparació del material necessari per dur a terme la classe i, sobretot, del temps en la programació.

Aquestes són algunes de les imatges d'aquesta sessió:

Espero i desitjo que hagueu gaudit! Jo sí!

FEM UNA MÀSCARA!

13 – 12 – 2016

La sessió va estar dividida en dues parts .

A la primera part vam veure i evaluar els diferents movie-motion dels grups. La veritat és que van ser treballs molt ben elaborats i es cenyien a les pautes de la mestre. Cadascú va fer la seva propia avaluació (anónima) de cadascun dels grups, avaluant diferents aspectes del video. En general tots van estar molt divertits i va ser molt gratificant poder compartir la nostra feina.

La segona part de la sessió va consistir en fer una breu exposició individual de la nostra màscra (feta amb elements naturals). La premissa principal a l’hora de realizar-les va ser que estiguessin fetes amb elements completament naturals.

 Cadascú va sortir a la pissarra i utilitzant música, o sense ella, vam fer un breu teatre.

Va ser una essió molt amena i divertda. Aquí deixo un recull de totes les màscares dels companys i companyes.

Alba Cabané 

Vídeo Arno Stern

Després d'haver estat comentant el que ens transmetien els diferents colors amb els companys de classe, hem vist un vídeo del pedagog Arno Stern titulat Ni arte ni infantil.

L'autor va començar treballant en un camp de refugiats amb nens orfes després de la Segona Guerra Mundial. Per començar, crea una teoria per a que els nens i nenes puguin expressar la seva llibertat mitjançant el dibuix. La primera activitat que els fa es basa a dibuixar de manera lliure, i d'aquesta manera, veu que els nens s'ho prenen com un joc mitjançant el qual es poden expressar lliurement.

Tot seguit, Arno Stern crea el seu taller a París. Després comença a viatjar pel món buscant poblacions indígenes i observa que creant el mateix entorn que amb els nens de París, els nens dibuixen de la mateixa manera. Cal destacar la frase en la qual diu que les capacitats són necessitats de l'ésser humà i jo les regenero. 

Durant el vídeo també es parla de la importància d'eliminar el judici que l'adult emet sobre el dibuix dels infants ja que no és positiu ni agradable per a ells el fet de preguntar-li sovint què és el que està dibuixant. Per tant, l'adult ha d'entendre que l'infant no dibuixa per a comunicar-nos alguna cosa sinó per crear el seu món d'una manera lliure i allunyada de cap intrusió. Aquesta necessitat que tenen d'expressió prové de les seves sensacions i emocions que s'han anat quedant dins la memòria orgànica durant tota la seva vida i Arno Stern és qui ofereix aquesta oportunitat i aquest plaer de poder dibuixar tan sols per expressar-se.


Òria Tomás