LA IMATGE (18/10/2016)

El discurs de la imatge en els llibres il·lustrats pot interpretar-se a partir de la pragmàtica, ja que hi podem trobar elements que poden guiar un lector a desxifrar les claus de la lectura del text, de la coherència i dels objectius comunicatius. La percepció no pot separar-se de la comprensió: tot acte de mirar implica voler saber allò que es veu. La imatge que se’ns presenta fa de guia del text, però de cap manera el condiciona, perquè aquest també és capaç de transmetre altres idees que la imatge no ha captat. Per tant, en aquest sentit, l’il·lustrador té el poder de posar en relleu el que ell creu que és necessari destacar, però també pot tenir en compte el receptor a l’hora de crear les imatges per adaptar-les a un públic determinat.

Aquesta va ser la primera part de la sessió: parlar de les imatges en els llibres il·lustrats, després d’analitzar els diferents llibres de poemes infantils que havíem portat.

La segona part de la sessió va ser un xic més diferent. Cada un triava un poema dels diferents llibres que havíem portat i a partir del poema escollit, havíem de crear una imatge relacionada amb l’escrit o amb les emocions, sentiments... que ens provoques aquest a partir de la tècnica del collage. Per a fer-ho, disposàvem d’un seguit de fulls amb milers de línies treballats anteriorment a l’aula, algunes revistes, cola i tisores. 

Parlant des d’un punt de vista més personal, m’adono de la importància d’aquesta activitat, no només pels infants sinó també per a nosaltres, els adults. I és què és una activitat totalment lliure sense condicionants, només el material, tanmateix, aquesta et porta a un món tant lluny del nostre, tant lluny del món de les persones grans; un món on la imaginació, la creativitat, l’abstracte i la interpretació són els principals protagonistes. 

Mariona Martín Muñoz

La línia

Al principi de la sessió vam veure un petit vídeo sobre diferents obres de diversos artistes. Per exemple Picasso i Pollock, per poder comparar com utilitzaven el tractament de la línia al seu treball.

Tot seguit, la Roberta va escriure a la pissarra la paraula "Línia". Havíem de sortir i posar els adjectius que volguéssim per aquesta paraula. Al principi, vam escriure adjectius molt generals com fina, gruixuda, etc., però després, la mestra ens va indicar que penséssim com si aquesta paraula fos una persona. Aleshores, els adjectius que van sortir van ser molt diferents des del principi, per exemple, contenta, "borde", enfadada, elegant, etc.

Per la realització de la següent activitat vam deixar sobre cadascuna de les taules els objectes de color negre que havíem portat de casa. Entre d'altres, podíem trobar: retoladors, pintura, bolígrafs, colors, etc. Després, vam haver d'aplicar tots els adjectius que havíem pensat per la paraula "línia" a una làmina.

Aquesta primera part va agradar-me molt, tot i que, al final quasi tots vam acabar fent figures que ja coneixíem, com per exemple, cors. Després vam agafar altra làmina i havíem de repetir el procés, però aquesta vegada sense dibuixar figures sinó deixant anar la nostra imaginació fent línies "sense sentit" amb les mateixes consignes que anteriorment.

Crec que és una activitat interessant perquè ens permet treballar amb diferents materials i experimentar com utilitzar cadascú i observar el tipus de dibuix o, en aquest cas, el tipus de línia que podem realitzar.

Amb els infants és una activitat interessant que crec que els podria agradar. Amb aquesta activitat podran veure el tractament de la línia amb diferents materials, per exemple, amb un bolígraf amb el qual la línia serà fina i poc intensa o amb un pinzell gruixut on la línia serà molt més grossa que l'anterior i més intensa.

Un dels dubtes que se'm van ocorre després de la realització de l'activitat, va ser perquè no utilitzàvem diferents colors i no només el negre. Després d'escoltar la resposta de la Roberta, em va fer pensar que moltes vegades "sobrecarreguem" als nens i nenes oferint-los molts materials o possibilitats i acabem oblidant realment l'objectiu que pretenem aconseguir. En aquest cas, no era l'estètica o el color sinó el tractament de la línia amb diferents materials.

Tot seguit, vam realitzar la darrera activitat que consistia en, per parelles, dibuixar qualsevol cosa en un paper de mural. Una persona de la parella es posava davant de l'altre i tancava els ulls permetent al seu company o companya que agafés la seva mà per dibuixar alguna cosa. Després es canviaven els torns.

Finalment, vam intentar identificar objectes, formes, cares, etc., en els gargots que havíem fet per poder així tornar a realitzar l'activitat. Aquesta vegada, però, en comptes de moure a la parella per tot el mural ens quedaven quiets i li dibuixaven el que volíem a l'esquena perquè l'altra persona ho pogués reproduir amb els ulls tancats sobre el mural.

Les pintures rupestres!

Avui cada company i companya ha portat els seus dibuixos a l’aula i els hem pogut veure. Cadascun d’ells semblava l’objecte que havien triat i, per això, podem dir que tots sabem dibuixar. Un cop els hem vist, hem donat la nostra opinió de quin dibuix ens havia costat més de fer.

A més, hem llegit una petita part d’un llibre que s’anomena “Sobre el dibujo” de John Berger. Una de les frases d’aquest autor és “Para el artista dibujar és descubrir”. Durant l’execució dels meus dibuixos m’he donat compte que cada vegada que el dibuixava em fixava més en els detalls de l’objecte. Per tant, estic d’acord amb aquesta frase ja que cada cop que dibuixava l’objecte descobria algun detall o algun aspecte que abans no coneixia.

D’altra banda, ens ha ensenyat un altre llibre on presenta les coves d’Altamira, les quals conserven l’art rupestre del Paleolític. A continuació, cadascú de nosaltres ha pogut experimentar amb aigua i sorra a sobre d’un paper. Ha estat una experiència gratificadora ja que he pogut experimentar amb diferents tipus de sorra, com ara,  quin tipus de sorra pintava més, la seva textura (si era més gruixuda o més fina) i sobretot, i crec que és un dels aspectes més importants i que hem de tenir en compte a l’Educació Infantil és oferir la llibertat de pintar. Us adjunto algunes fotografies de la sessió.

Després, per grups, hem realitzat propostes d’activitats relacionades amb les pintures rupestres per portar-les a terme a l’Educació Infantil. Les propostes que han sortit han estat:

• Primerament treballar i conèixer la prehistòria a través de contes, sortides, com per exemple, al Museu d’Arqueologia de Catalunya, excursions, etc.
• Treballar amb les pintures rupestres a partir d’aigua i amb diferents tipus de sorra o altres materials, com ara, julivert, cafè, safrà, etc. Experimentar amb aquests materials en un paper individualment o col·lectivament, i també, en altres superfícies, com ara, en pedres, en ciment, etc.

Per acabar, penso que és molt interessant que els infants treballin aquesta temàtica ja que ajuda a què coneguin part de la nostra història a través de la investigació i experimentació d’una forma més motivadora i significativa. També, que amb simples materials de la vida quotidiana es pot pintar, sense la necessitat de fer-ho amb pintura o amb llapis de colors.

Sandra Torres Padilla

Yo no sé dibujar

Yo no sé dibujar. Esta es una frase muy pronunciada en nuestra sociedad. Cuando somos niños dibujamos constantemente dejando ir nuestra imaginación. De hecho, no concebimos nuestro día a día sin dibujos. Sin embargo, a medida que crecemos esto cambia y son muchas las personas que dejan de dibujar porque consideran que no saben o que no lo hacen bien. En parte, esto es consecuencia de la pérdida de importancia de este arte en las escuelas que conlleva la desilusión y la pérdida de protagonismo de este entre los alumnos cuando van creciendo.   

En mi opinión, todo el mundo puede dibujar del mismo modo que puede escribir, pero considero que hay personas con un don especial para hacerlo. Como en cualquier otro arte (música, interpretación…), no es fácil saber transmitir mediante la obra creada. Por ello, pienso que hay personas que nacen con este don, con la capacidad de dejarse llevar y transmitir sensaciones y emociones con un papel y un lápiz. Con esto no me refiero a diferenciar entre dibujar bien o mal, porque nadie tiene la potestad para hacerlo, pero no todo el mundo muestra la misma inquietud, seguridad, motivación y entusiasmo al hacerlo.

El vídeo de una conferencia del ilustrador Puño nos ha llevado a extraer varias reflexiones en clase, como por ejemplo, el hecho de que todo el mundo puede dibujar, mejor o peor pero puede hacerlo, y es necesario ir probando y equivocarse para mejorar. Además, es importante informarse sobre cosas parecidas que se hayan hecho antes para ver si puedo innovar. Este aspecto puede trasladarse al aula en el momento de hacer una actividad, ya que es importante que el maestro/a investigue para ver si pueden introducir elementos nuevos que despierten la curiosidad de los alumnos. De la misma manera, conviene tener en cuenta que a través del dibujo se pueden conocer las cosas y aprender de ello y los niños y las niñas disfrutan haciéndolo.

Por otro lado, la sensación de dibujar y trazar círculos sobre un papel con los ojos cerrados ha despertado cierta curiosidad en mí. Me he sentido relajada y cómoda al hacerlo, y con ello soy más consciente de la importancia que tiene el dibujo en la etapa de infantil. Son distintas las técnicas que hemos utilizado para entender que no solo es posible dibujar de una manera. Por tanto, como futuros maestros, hemos de tener la capacidad de apreciar los distintos dibujos de nuestros alumnos y nunca juzgarlos sino intentar entender que quieren transmitir y explicar a través de la ilustración. El dibujo no deja de ser una forma de expresión mediante la cual los niños y las niñas dejan ir su imaginación para reflejar aquello que piensan, sienten, ven… Por lo tanto, desde la escuela se ha de potenciar este arte para que nunca pierdan la ilusión de seguir dibujando por miedo a no hacerlo bien.

Alexandra Antich

COMENCEM! per Isaac Cuenca

Comencem nova assignatura, Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica, i això sempre genera una incertesa i a la vegada curiositat en l'alumnat per conèixer allò que és nou. Seiem en cercle, cosa que ens facilita la comunicació entre tots, així com l'atenció cap a la resta de companys i companyes, i per suposat, cap a la mestra. I així comença una petita presentació de l'assignatura, que personalment a mi m'atrau molt, ja que des de sempre m'ha cridat molt l'atenció la branca artística i, encara que no considero que ho domini, també m'ha agradat molt dibuixar. És per això que tinc moltes expectatives de cara a aquesta classe.

Desprès de la breu introducció, ens vam aixecar i vam començar a caminar per l'aula, crec que per perdre la tensió i per deixar-nos anar, i pel que vaig veure en els meus companys i companyes (les seves cares, riures...) va resultar bastant efectiu de cara als "jocs" que fariem desprès. 

Per parelles ens vam seure un davant de l'altre i es tractava de, durant cinc minuts, mirar els ulls de la persona que teniem davant. Personalment, els primers dos o tres minuts van ser molt incòmodes i tensos, encara que ja coneixia a qui tenia davant. Aquesta situació normalment es trencava amb un somriure que s'escapava sol. Però a partir del tercer minut, aproximadament, la meva situació va canviar: ja no reia i fins i tot era capaç de fixar-me en detalls que en els darrers tres anys no m'hi havia fixat. 

Tot seguit de compartir les nostres experiències amb la resta de la classe, cosa que valoro i crec que ens ajuda a tots ja que és una manera d'expressar el que has sentit amb els altres i veure el que han sentit els companys, ens vam posar un altre cop amb la parella d'abans. Amb un llapis i un paper en blanc, havíem de dibuixar l'altra persona sense mirar el paper. A mi em va resultar bastant difícil no mirar el paper, però crec que els resultats, tant meu com de la resta, van ser divertits, i va servir, tant per conèixer com per saber, potser, que no fa falta saber dibuixar bé, si hi ha una finalitat al darrera. 

Per finalitzar la classe, vam exposar les nostres "obres d'art" a la resta i vam explicar una anècdota o alguna història del nostre personatge, ja que formen una part molt important per atraure l'atenció dels infants i poder fer que gaudeixin de les activitats que realitzem amb ells. I això d'exposar i explicar, ens va fer treballar una mica la nostra part creativa, fonamental per al treball de mestre/a, i així practicar una mica el parlar en públic. 

PD: adjunto alguna de les imatges d'algun dibuix!

On es para el temps

Algun cop has dibuixat en parella?

Al llarg d'aquesta sessió es van unir dos arts; el ball i l'expressió plàstica. 

És curiós perquè són dos termes que estan molt units, que comparteixen funció i significat i que poques vegades es relacionen a les aules escolars. El ball, el dibuix...són expressions que neixen del nostre cos, del nostre moviment corporal. Els generem i neixen dels nostres sentiments i emocions. A més, són dos arts que tenen el poder de canviar el nostre estat d’ànim, de generar-nos benestar i la possibilitat d’expressar-nos més enllà de paraules.

Un dia, un bon amic em va dir: “compartir és viure”. Doncs al llarg d’aquesta sessió és el que es pretén; es tracta d’expressar-se corporalment i pintar en parella. Aquesta activitat estarà acompanyada en tot moment amb música de fons.

És important que per començar s’estirin totes les parts del cos. Acostumem a estirar abans de crear qualsevol expressió plàstica? El primer pas és entrar en contacte amb un mateix i el seu cos; cames, peus, braços, dits, esquena, coll...  

És el moment de fer parelles, es tracta d’ajuntar una part del cos, les mans per exemple. Un guiarà i l’altre persona haurà de seguir el moviment al llarg de la cançó. Per fer-nos una idea seria semblant a dibuixar en l’aire.

Pel següent pas és necessari agafar fulls en blanc i pintures, colors, guixos, ceres... Recordem que en el ball en parella i en aquest cas en el dibuix, el formen dues persones les quals cadascuna expressa tot allò que sent. Sobre el paper, un de la parella ha de començar el traç i l’altre el seguirà afegint, així es formarà un nou dibuix. Aquesta activitat es pot veure què passa si posem música més tranquil·la o música més moguda.

La pròxima creació serà que un de la parella agafi la mà de l’altre i el guiï per dibuixar, aniran alternant.

Per últim, fent el mateix exercici corporal del començament. Un de la parella tancarà els ulls i l’altre el guiarà per l’espai. Aquest haurà de portar un estri de pintura a les mans i amb el mateix moviment del cos dibuixarà sobre el paper. Finalment, obrirà els ulls ho veurà i es repetirà l’exercici canviant de paper.

A la sessió realitzada a l’aula es va fer amb paper blanc i tintes negres. La última part, però, es va dibuixar sobre paper negre amb tinta blanca.

Per què? A l’escola el color negre no s’utilitza gaire. Aquest color s’associa a un sentiment negatiu però no deixa de ser un color més que trobem a la nostra caixa de pintures. És important treballar amb tots els colors i potser a un infant li agrada el blau de la mateixa manera que a un altre el negre. 

Per últim, m'agradaria citar frases de diferents persones que dediquen part del seu temps al ball. 

Què sents quan balles?

"Una eina que vaig descobrir que em permet mostrar una part de mi que no coneixia"

"Pots arribar a interpretar la cançó com mai et podries arribar a imaginar i gaudir-la com si l'haguessis composat tu mateix"

"M'allibera, el meu cos es mou sol. M'envaeix una sensació d'alegria i em fa sentir bé"

"Un moment on es para el temps del món per iniciar el teu"

"Com si el cor s'inflés, a poc a poc, i estigués apunt d’esclatar."

I a tu? Què és el que et fa sentir així?

Aposto per trobar un espai on ens dediquem temps a nosaltres mateixos. Algun, encara que sigui petit, moment on oblidem allò que està passant fora i mimem la nostra persona. 

Sandra González Soler

MASCARES DE LA TARDOR...

Una de les classes de l’assignatura de l’educació visual i plàstica vam realitzar unes magnifiques mascares amb material de la tardor que portàvem com per exemple:

-            Llegums (cigrons, llenties, mongetes...)
   Fulles (grans, petites, marrons, verdes...)

              Pinyes

I a més altres materials que no tenen res a veure amb la tardor com teles, anelles de fusta.... per donar un toc personal a les nostres mascares. 

Primer cadascú va tallar al cartró amb  la forma que volia fer de la mascara per tal de fer-li ulls i boca.

Posteriorment, de manera lliure cadascú va utilitzar el material que desitjava. que estava distribuït pel l’aula

Finalment, mireu  alguns exemples de quines mascares més fantàstiques vam fer: 

I a educació infantil amb els vostres infants veieu possible aquesta activitat? 

Jo penso que és una activitat plàstica on els infants poden aprendre els elements bàsics de la tardor. A més de fer un material plàstic  com és una mascara la qual podem aprofitar  per ambientar l’aula, també cada infant pot posar un nom a la mascara i entre els propis fer una petita representació.

I vosaltres que faríeu? Com l’adaptaríeu?  

LAIA MILLOS SOLÉ