JO HI VEIG CARES

La següent activitat de ben segur que ja la coneixeu però, el que pretenc és poder-vos donar noves idees i perspectives de veure el món, així podent anar més enllà del que els nostres ulls veuen i endinsar-nos en el món dels infants, els quals tenen una visió diferent a la nostre de tot el que els envolta i dels quals en podem aprendre molt. Respecte a aquesta visó de l’infant, penso que és important motivar-los per tal que puguin expressar els seus pensaments i sentiments, i així fomentant aquesta creació pròpia de cadascú, on la imaginació i la creativitat si veuran molt identificades. Poc a poc anirem creant grans personalitats, les quals hem d’intentar evitar que estiguin influenciades per la societat i els seus perjudicis.

L’entrada, l’he volgut titular “Jo hi veig cares” per el següent motiu, el treball que he pogut fer de les diferents perspectives des de les quals pots veure el món l’he centrat en veure cares en diferents lloc, espais, crear-les a partir de diferents materials, aliments i formes, etc. obtenint el següent resultat, el qual he volgut compartir amb tots vosaltres ja que l’he considerat una gran recerca i creació, la qual podem treballar amb els nens i nenes d’infantil sense cap inconvenient. Algunes de les imatges creades són les següents:

 

 

 



                                             

A més, també vull presentar-vos dues aplicacions lúdica que he trobat: "Caras concineras" i "Collage machine". Aquestes considero que poden ser bons recursos per poder treballar amb els nostres infants, gràcies al seus fàcil sistema d’utilització i creació. A continuació en podeu veure algunes imatges, per que us en pugueu fer una idea:

                                                                  

Finalment volia destacar aquesta proposta ja que podem treballar de manera vivencial, experimental, lúdica i on cada un d’ells té la oportunitat de fer la seva aportació (amb els materials) i sentir-se pertinent al grup. Posteriorment al fer les seves creacions individuals, fomentem els valors de compartir i respectar la resta de companys, a més de ser capaços de recordar què han utilitzat, quantes cares ha creat, quins materials ha portat i perquè… és a dir, desenvolupen l’habilitat de comunicar-se.

Per acomiadar-me us volia fer reflexionar sobre la simplicitat de crear quelcom interessant, com és en aquest cas les cares, però....

QUÈ ENS NECESSARI PER CREAR CARES? QUÈ ÉS IMPRESCINDIBLE I QUÈ NO?

Aquí us llenço la pregunta per tal que i aneu pensant. 

Espero que us hagi agradat i que us serveixi per poder treballar amb els vostres infants, ENDAVANT! 

Esther Boixadé.

FEM MARAQUES AMB ELS INFANTS DE L'ESCOLA LLORET

El passat dia 9 de Març de 2016 vam fer una visita a l'escola Lloret de Barcelona amb la intenció de fer una activitat plàstica amb els infants. Però no només l'activitat tenia com a objectiu treballar l'educació visual i plàstica sinó que tractava de que els nens i nenes poguessin prèviament fer una experimentació dels materials que ficarien a dins dels pots de plàstic per fer les maraques.

Vam anar quatre estudiants de tercer d’educació infantil de la universitat de Barcelona amb la il·lusió de portar a terme una activitat manipulativa on els infants poguessin experimentar lliurement a través de tots els seus sentits i treballar així la educació visual i plàstica a la vegada que l’educació sensorial. Vam estar dos de nosaltres a cada aula de P2 i vam poder participar, col·laborar amb les educadores, observar als infants i gaudir de veure’ls divertint-se i descobrint noves sensacions.

Primerament, com ja he dit, van posar en diverses safates els diferents materials (sal, cafè, fitxes de colors, clips de colors, trossets de torrades, llenties arròs, macarrons, pedres, etc.) perquè els poguessin tocar, olorar, o fins i tot, tastar.

Tot seguit, cadascun dels infants podia elegir amb quin material volia omplir la seva maraca i les mestres els ajudàvem a ficar aquest material i a tancar-ho amb globus de colors. Després d’això els infants dibuixaven en un paper adhesiu el soroll de la seva maraca. Ja podeu imaginar quins dibuixos van sortir... Plens de colors!!!

I per finalitzar, coma  mode de conclusió vam voler saber com sonaven les maraques tan xules que havíem construït i decorat. Llavors vam fer un concert i ens ho vam passar d’allò més bé!!

Aquí us deixo algunes fotografies de la sessió:

En definitiva, ha sigut una gran experiència, de la qual, jo personalment, estic molt agraida d'haver-la pogut viure i enriquir així la meva formació com a mestra d'educació infantil. La millor professió del món.

"El futuro de los nños es siempre hoy. Mañana será tarde." - Mistral G.

Per Jennifer Lavado Martínez

BOSSETES SENSORIALS

Una de les activitats que hem hagut de realitzar aquest segon semestre han sigut les bossetes sensorials.
Prèviament, la Roberta ens va donar unes teles de diferents colors i textures. A partir d'aquí, ens vam haver d'emportar les teles a casa per cosir-les i introduir, abans de cosir-les, els materials que volguéssim, però que fossin de diferents textures i que tinguessin alguna olor.
El dia d'ensenyar les nostres bossetes, les vam deixar totes a la taula, i vam començar a observar i manipular totes les bossetes que teníem al nostre abast, per poder endevinar quins materials hi havia dins.
Alguns materials eren fàcils d'identificar, però altres (com la bosseta de la Jennifer Lavado) van ser més difícils d'identificar.
Un cop vistes totes les bossetes, la Roberta ens va dir que ens poséssim per parelles per crear diferents activitats amb infants de diverses edats.
La veritat és que les bossetes sensorials donen molt a parlar, ja que, és un material que serveix per a qualsevol edat, des de nounats fins a infants de 6 anys. Sempre adaptant les activitats a les edats i les necessitats de cada infant.
La finalitat de realitzar activitats amb les bossetes sensorials, és que els infants puguin manipular, olorar, experimentar i observar diferents olors i textures amb diversos materials i que puguin arribar a saber quins són els materials qui hi ha dins de cada bosseta.
A més, pels més petits, les bossetes serveixen com a mètode de relaxació, també a partir de la manipulació d'aquestes o amb ajuda de la mestra. 

ANA PUERTA RUF

    

LAND ART

Vaig dur a terme la classe el 28 d’abril del 2016 i la meva intenció era realitzar una activitat que pogués relacionar els sentiments i les emocions dels infants amb l’art. Moltes vegades no sabem com començar a tractar aquest tema i penso que relacionar-lo amb la plàstica dóna molt joc. L’activitat constava de dues parts.

En la primera, que és individual, s’ha de plantejar una qüestió als infants, la qual pot sortir d’un tema que estiguem tractant a l’aula, d’un tema del qual ens interessi parlar, d’un conflicte de classe... Pot ser qualsevol pregunta sempre que tingui la intenció de fer reflexionar als infants i de fer-los posar paraules al seus pensament. Per exemple: “Com em sento?”, “Com em sento en relació a ...?”, “Com estic avui?”; o si ho volem relacionar més amb l’educació visual i plàstica: “De quin color em sento avui?”, “Amb quina forma relaciono el meu estat d’ànim?”, etc. L’objectiu és plasmar en un full DIN A4 la resposta a la pregunta que els hem formulat. A la classe, vaig proposar “Com em veig en un futur?” i la tècnica era completament lliure: podia ser collage, dibuix realístic, dibuix abstracte; es podien utilitzar llapis, ceres, retoladors... Amb els nens i nenes, però, potser és millor acotar una mica més la tècnica i decidir nosaltres quina faran servir. Una vegada tothom ha acabat la seva representació, és el moment d’explicar als companys què han fet i què volien transmetre.

La segona part és en petit grup i la intenció és similar. Es tracta de fer que els infants responguin a la mateixa pregunta (o similar però adaptada) en grup. És a dir, l’objectiu és que parlin i es comuniquin entre ells per poder arribar a un acord tot pensant sobre els seus propis sentiments i emocions per tal de poder-ho expressar mitjançant el Land Art. El mestre o la mestra ha d’explicar de què tracta aquesta tècnica de forma resumida i ha d’ensenyar exemples als infants.

El Land Art va aparèixer als Estats Units als anys 60-70 i va ser una manera de treure l’art del seu context “normal”, els museus. Es tracta d’utilitzar els materials de la natura i el paisatge natural com a base. Aquests poden ser pedres, branques, aigua, cordes, pigments, etc. però sempre intentant que no estiguin manipulats en excés, ja les obres queden a la natura i per tant estan a mercè dels fenòmens naturals (com la pluja, el vent, l’erosió...). És bàsic fotografiar-les per a tenir un suport on poder contemplar-les sempre que es vulgui, tant de les obres a petita escala com de les a gran escala i tant de les que es fan en interior com de les que es fan en exterior. 

Robert Smithson (1938 – 1973) va ser el creador de l’expressió Land Art. Feia arts plàstiques, pintura i escultura minimalista, entre d’altres, i d’aquesta va acabar sorgint una nova forma d’art. Va realitzar moltes obres però també va escriure teoria per tal d’explicar què significava aquesta nova expressió artística.

 (EXEMPLES DE ROBERT SMITHSON)

Quan els infants hagin acabat de fer les seves pròpies creacions de Land Art, hauran d’explicar als seus companys què volien transmetre. Per acabar, la mestra o el mestre, farà fotografies de totes les obres, les quals després es poden penjar a l’aula.

Penso que va ser una activitat molt interessant en la qual tothom es va poder expressar lliurement i sense cap tipus de prejudici. A més, el fet de sortir a l’exterior és sortir de la monotonia i de l’habitual, per això crec que és bo i molt adequat fer-ho amb els infants.

Aquí teniu més informació sobre Robert Smithson i aquí trobareu informació sobre diferents festivals de Land Art a Europa. 

ALBA PERIBÁÑEZ

DIDÀCTICA DE L'EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA

FEM UN GRAN VIATGE!

Laura Mata Losada

 1. Presentació de l’activitat:

Primer de tot vaig explicar que vaig  escollir el tema dels viatges perquè m'encanta viatjar i penso que suposa:

-Conèixer altres cultures (societat, història, gastronomia...)

-Descobrir natura

-Descobrir arquitectura, disseny, escultura,  pintura... art de tot tipus

-Emocions noves, sensacions, percepcions, nous aprenentatges

-Una gran font d’inspiració

- etc.

      

    Tot i que no sempre podem viatjar on es agradaria i veure-ho en directe, si que podem compartir experiències de viatges, llegir, veure documentals i explicar contes als infants sobre altres països.

Llavors  vaig explicar en que consistiria l'activitat: Fer un gran viatge (amb diversos passos a seguir)

2. Mostra de fotografies d’on voldríem viatjar

A continuació  cadascú va ensenyar la fotografia del lloc on li agradaria anar i va explicar perquè. Compartir els motius va servir per conèixer-nos una mica més entre nosaltres, els nostres interessos, descobrir altres llocs per viatjar...

Aquesta possada en comú també va servir com inspiració per la creació del “viatge de fi de curs”.

3. Creació d’un destí de viatge

Amb el material aportat entre tots: teles, ampolles, papers, gomaeva, cartró,etc. Havíeu de crear un país o destí a on viatjar. Vau crear un lloc fantàstic amb selva, mar, un volcà, una granja...

4. Ruta turística /diari de viatge

Entre tots vau crear i escriure la ruta del vostre fantàstic viatge i la vostra guia ens va explicar l’emocionant recorregut.

5. Creació d’un conte

Aquest últim pas, no estava previst, va ser una proposta de la Roberta i la veritat és que va ser una experiència divertida i creativa. Us havíeu d’inventar un conte, el primer va començar la història i un a un vau anar continuant  segons el que deia el company anterior. Així vau crear l'esborrallat i divertit conte de: La Jenni en busca de l’ós polar.

Conclusions:

Aquesta sessió es pot adaptar de diverses formes per fer-la amb infants: deixar que mirin contes al principi en lloc de mostrar fotografies, deixar que juguin amb ninos a la taula quan estigui to muntat, escriure i dramatitzar un conte, que el muntatge sigui per tota la classe com si fos un escenari (no només a taula) , etc.

Per últim he de dir que la vostra actitud va ser fantàstica! Vau mostrar-vos participatius, creatius i cooperatius!

MOLTES GRÀCIES!!

A continuació teniu fotos de l'activitat:

    
   

                      
    

          

BRUNO MUNARI I EL LLIBRE IL·LEGIBLE

La classe del dia 23 de Febrer del 2016 va estar dedicada a Bruno Munari. Vàrem tenir la gran oportunitat de parlar sobre l´autor italià i conèixer alguns dels seus llibres (on el joc sempre té un paper protagonista).

Bruno Munari (24 d'octubre de 1907 - 30 de setembre de 1998) va ser un artista i dissenyador italià, que va contribuir en molts fonaments de les arts visuals (pintura, escultura, cinema), les arts no visuals (literatura, poesia i didàctica, amb la investigació del joc del subjecte, la infància i la creativitat) i del disseny industrial i gràfic. Va ser un artista polifacètic que va fer incursions, amb èxit, en diferents àrees del coneixement, des del disseny industrial, arquitectònic fins a l´editorial amb el disseny de llibres. Munari va insistir en el fet que el disseny havia de ser bonic, funcional i accesible. Una de les seves aportacions fonamentals està en el llibre "Da cosa nasce cosa - Laterza (1981)", traduït al castellà per "¿Cómo nacen los objetos? - GG Diseño", on ens planteja una metodologia per al disseny, per a qualsevol tipus de disseny. Els passos de la seva metodologia semblen vigents més de dues dècades després de ser escrits. Els passos que proposa són:

1.     Problema.

2.     Definició del problema.

3.     Elements del problema.

4.     Recopilació de dades.

5.     Anàlisi de dades.

6.     Creativitat.

7.     Materials i tecnologia.

8.     Experimentació.

9.     Models.

10.   Verificació.

11.   Dibuixos constructius.

12.   Solució visual.

El dia 23 de Febrer vàrem tenir l´oportunitat de conèixer el “Llibre il·legible” de Munari (un llibre que no basa la seva lectura en el text sinó en la percepció i l´exploració de la proposta) i vàrem poder crear el nostre propi “llibre il·legible” amb papers de diferents colors. Aquesta activitat podria realitzar-se també amb infants de P5, per exemple. 

                                                                                                            

Proposant als infants la seva participació en activitats d´aquest tipus estem fomentant entre els mateixos la capacitat d´imaginació i, alhora, estimulem la seva creativitat. Els infants podrien realitzar els seus propis llibres amb papers de diferents tipus, colors, formes, retallats, foradats, amb fils que els travessen, que creen formes, etc. Aquesta activitat no pretèn donar models, sinó imputs que siguin motivadors. Es tracta d´una proposta oberta que respecta la individualitat de           l´infant i potencïa la seva creativitat.

A classe també vàrem comentar i visualitzar plegats el següent enllaç sobre una exposició dedicada a Munari que en aquell moment s´estava produint a Itàlia:

http://annapisapia.blogspot.com.es/2016/02/munari-al-muba-vietato-non-toccare.html

Altres enllaços d´interès:

. Els llibres de Bruno Munari per Corraini Edizioni, la seva editorial de referència: 

http://www.corraini.com/

. Arte y escuela: Libro ilegible. Bruno Munari:

http://escuelayarte.blogspot.com.es/2008/09/libro-iegible-bruno-munari.html

JORDI ALGUACIL MILÀ

DIDÀCTICA DE L´EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA

PAPIROFLÈXIA O ORIGAMI

PAPIROFLÈXIA O ORIGAMI

El darrer dia 21 d'abril vàrem realitzar a classe una sessió de papiroflèxia o origami, dirigida per mi.
En aquesta sessió vam parlar una mica del què era aquest art i seguidament vam dur a la pràctica algunes figures.


Fem un repàs:

- L'origami, papiroflèxia o cocotologia, és un art japonès i consisteix en el plegament del paper, tantes vegades com es vulgui, fins a crear una figura.
- És originari del Japó i la seva etimologia prové de la paraula "oru", que vol dir plegar i "kami" que és paper.
- En la filosofia oriental l'origami s'associa a la calma i la paciència, fins i tot hi ha teràpies basades en l'exercici manual, que l'utilitzen.
- Es considera una art educativa, que desenvolupa la creativitat i es pot fer servir com a passatemps o bé, per treballar les matemàtiques (geometria, per exemple).
- La seva base general són formes geomètriques, com per exemple quadrats, rectanlges, triangles... a partir d'aquesta base poden sortir figures de diferent complexitat. Normalment es tracta d'animals o elements de la natura. 

Mestre japonès d'aquest art:

- Kunihiko Kasahara (1941)
- És el creador de molts models de tot tipus.
- No crea obres complexes, tendeix a la simplicitat. Crea animals elegants, dissenys de poliedres, exploració de matemàtiques i geometria.


Les normes de la papiroflèxia:

- Tot s'ha de fer doblegant.
- No es pot trencar, ni enganxar.
- Ha de s'orgir una sola peça, anomenada papirola. 

Enllaços d'interès:

- Diferents figures per realitzar:

http://www.papiroflexiamania.com/ 

- El tutorial per fer l'ocell que vam fer a classe:

https://www.youtube.com/watch?v=rpBQ8IBi6mU 

- Pels més atrevits! La flor que no ens va sortir a classe:

https://www.youtube.com/watch?v=7_NGvfvjESo

Aquí us deixo la fotografia dels resultats de la sessió,
Gaudiu de la papiroflèxia i feu gaudir als infants, mentre aprenen!

CLÀUDIA RODELAS I CARDONA
DIDÀCTICA DE L'EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA